Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Escola Industrial de Barcelona

Croquis i pla de les instal·lacions de l’ Escola Industrial de Barcelona (gravat de L’obra realitzada , publicat per la Mancomunitat de Catalunya)
Institució creada el 1904 com a centre general d’ensenyament tècnic, des d’estudis elementals per a obrers fins als de caràcter superior.
El projecte definitiu d’organització fou elaborat per un patronat, representant de les forces vives de la ciutat, el qual, amb l’ajut econòmic oficial, adquirí per a la installació de l’escola els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló Tanmateix, l’impuls definitiu per a la seva consolidació el donà la diputació a partir del 1910 i després la Mancomunitat amb diverses subvencions, creació d’institucions autònomes Escola Elemental de Treball, 1913 Escola Superior d’Agricultura, 1912 etc i una gran collaboració tècnica Hom hi creà diverses seccions la d’Indústries Tèxtils 1909, completada amb la…
Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā‘īl ibn ‘Abbād
Història
Cadi de Sevilla, primer membre de la dinastia dels abbadites, que governà la taifa de Sevilla fins a la fi del s XI.
L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid
Joaquim Carrasco
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic, amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins el 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.
L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona , d’Albert Marro 1915-16, motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat
ducat de Buckingham
Història
Títol concedit el 1444 a favor de Humphrey Stafford, quart comte de Buckingham, fins a l’execució (1521) d’Eduard Stafford, tercer duc.
Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte 1617 i marquès 1618 del mateix nom El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby 1703-35 i pels Temple Grenville 1703-1861 L’origen del comtat de Buckingham no és clar Sembla que el primer comte fou Walter Giffard mort el 1102, senyor de Longueville Normandia El títol s’extingí en morir 1176 el tercer comte, Richard de Clare El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà 1438 als Stafford, comtes de…
patrimoni oral i intangible
Art
Folklore
Entitats culturals i cíviques
Distinció atorgada per la UNESCO des del 2001 i fins el 2005 que recollia les formes d’expressió populars i tradicionals dels pobles.
La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i…
bisbat d’Augsburg
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi RomanoGermànic, pertanyent al cercle de Suàbia, que s’estenia des de l’Allgäu fins més enllà del Danubi.
Els bisbes d’Augsburg, que residien des del 1258 a Dillingen, perderen la jurisdicció sobre la ciutat el 1316 El principat fou secularitzat pel Reichsdeputationshauptschluss 1803 i incorporat a Baviera
brahmi
Escriptura i paleografia
Escriptura emprada des d’abans del segle III aC fins al segle V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia.
Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est
Confins Militars
Història
Divisió administrativa i militar de l’imperi dels Habsburg, del segle XVI al segle XIX, des de la mar Adriàtica fins a Transsilvània.
Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones
any emergent
En relació amb l’any civil, el comptat des d’un dia qualsevol fins al dia d’igual data de l’any següent.
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn, dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena