Resultats de la cerca

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

Estudià a Barcelona i es collegià com a advocat el 1896 Fou lletrat i més tard gerent i president del consell d’administració de la Societat Anònima Cros, de Barcelona Tingué activitats polítiques independents i collaborà alguns cops amb Francesc Cambó Fou un dels propulsors del cooperativisme obrer a Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39, com a president de l’Editorial Alcides, promogué la publicació d’obres catalanes importants, com el llibre collectiu Un segle de vida catalana 1830-1930 1961

Membre de l’organització estudiantil de Jena, de tendència liberal, fou empresonat 1833 i, més tard, condemnat a mort, acusat d’haver participat en els moviments revolucionaris del 1836 commutada la pena, passà sis anys a presidi La seva producció literària —novelles i poesies— es caracteritza per un humor maliciós i senzill, amb què descriu tipus i costums populars Escriví, en baix alemany, obres com Ut de Franzosentid ‘Records del temps de l’ocupació francesa’, 1859 i Ut mine Festungstid ‘Quan era a la presó’, 1863

El 1803 ascendí a general i fou ajudant de camp de Napoleó, que el creà comte de Reille El 1808 penetrà a Catalunya amb les forces franceses i participà sense èxit en el segon setge de Girona Més tard 1810 fou governador de Navarra Lluità en el tercer setge de València 1812 i fou governador d’Aragó 1812-13 El 1815 lluità a Waterloo El 1847 fou ascendit a mariscal per Lluís Felip de França Bonapartista, s’adherí al cop d’estat del futur Napoleó III 1851

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

Compongué, el 1480, un Nobiliari , o tractat d’heràldica catalana És també autor, sota el pseudònim d' Hausbertus , d’un recull pseudohistòric sobre l’origen cristià del Rosselló El 1493, la restitució del Rosselló per Carles VIII li permeté de recuperar els béns familiars El 1508 detenia, a Barcelona, el dret de la bolla de la taula de Perpinyà, i fou nomenat més tard, per Carles V, castellà del castell reial de Segura, a la vall de Ribes Es casà amb Anna de Vallgornera i de Biure

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Canvià la denominació el 1927 per la de Banco Nazionale del Lavoro e della Cooperazione, i dos anys més tard per l’actual El 1939 absorbí la Banca delle Marche e degli Abruzzi gran banca regional Estatitzat el 1983, el tresor italià n'inicià la reprivatització Aquest any la seva xarxa s’estenia a 10 estats europeus, 4 d’americans, i 6 d’asiàtics, i també a Austràlia, mentre que a l’Estat espanyol Madrid, Barcelona i València els seus actius sumaven 120 200 milions de pessetes

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919