Resultats de la cerca
Es mostren 5815 resultats
na Pelada
Illa
Illot de la costa meridional de Mallorca, dins el terme de ses Salines de Santanyí, davant la platja de ses Roquetes i al S de l’illot de na Moltona.
Los Pedrones
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), dividit en els nuclis de Los Pedrones de Abajo i de Los Pedrones de Arriba, 23 km al S de la ciutat.
el Papiol de Baix
Caseria
Caseria del municipi del Papiol (Baix Llobregat), situada al S del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l’autopista de Barcelona a Tarragona.
Salelles
Exterior de l’església parroquial de Sant Esteve de Salelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, al SE de Perpinyà, entre la Fossella (petit curs d’aigua que el separa de Cabestany), al N, i el Rard, al S.
Una gran part del terme és coberta de vinya, que constitueix la principal font de riquesa 309 ha, 247 de les quals destinades a l’elaboració de vi dolç de qualitat superior hi ha un important celler cooperatiu 30 000 hl de capacitat Els arbres fruiters 67 ha d’albercoquers, 21 de presseguers, 2 de pomeres i 1 de pereres, i les hortalisses 36 ha completen la producció agrícola Hi ha una fàbrica d’embotits i la seu d’una de les empreses més importants de construcció de la Catalunya del Nord El poble 2 273 h agl 1982 15 m alt és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al…
tuc d’Era Salana
Cim
Cim (2 482 m) de la serra que separa les valls de Valarties i d’Aiguamòg, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), al S del coll de Pruedo.
Rätikon
Serralada
Serralada dels Alps Orientals, anomenada també Alps Rètics, entre la vall dels rius Montafon i Walgau, al N, la del Prättigau, al S, i la del Rin, a l’W.
És fronterera entre Àustria i Suïssa i a l’W s’obre la vall del Liechtenstein Té altures com el Scesaplana 2 965 m, el Drusenfluh 2 827 m i el Sulzfluh 2 817 m
Hôtel de Rambouillet
Palau
Palau situat a París, al carrer de Saint-Thomas-du-Louvre, construït al s XVII segons els plànols de la marquesa de Rambouillet, que en dirigí també la decoració interior.
Des del 1630 fins al 1645 fou el saló més important de l’època, no pròpiament literari bé que coneguts autors hi estrenaren algunes obres, com el Polyeucte de Corneille i d’altres, sinó com a prototipus d’elegància, de bon gust, tot cercant el refinament de la llengua i dels costums Entre les personalitats que el freqüentaren figuren Gombault, el cardenal de La Valette, Mme de Sévigné, el Grand Condé, Mme de La Fayette, etc
Quilis
Llogaret
Llogaret del municipi de la Granja de la Costera (Costera), al S del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallés de la Costera.
Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallés el 1574
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
Kotor
El poble de Perast, situat a la riba del golf de Kotor
© Comissió Europea
Golf marí
Golf profund de la costa adriàtica, a Montenegro, que forma una ramificació entre les muntanyes de Lovćen (1 749 m), al S, i d’Orjen (1 895 m), al N.
Entre els petits ports de la seva riba hi ha, sobretot, Kotor, amb uns 8000 h