Resultats de la cerca

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià Donzell El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament L’avalot popular d’aquell any 22 de maig l’alliberà Formà part d’una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l’obediència a Felip IV de Castella Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona i ambaixador…

Residí molts anys a Anglaterra, on es posà en contacte amb els humanistes anglesos i féu amistat, entre d’altres, amb Thomas More El 1508 fou nomenat ardiaca de Galles De les seves obres cal distingir el Proverbiorum libellus 1498, el De rerum inventoribus 1499 i, sobretot, la monumental Anglicae historiae libri XXVI 1546-51

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Convertit al cristianisme, es preocupà pel millorament cultural i religiós del seu poble Cridà missioners alemanys, però sense posar traves a la litúrgia eslava ja existent El 929 reconegué la sobirania d’Enric I de Germània Morí assassinat a mans del seu germà Boleslau per motius encara poc clarificats Considerat màrtir de la fe i heroi nacional dels txecs, molt aviat fou venerat com a sant, i esdevingué patró de Bohèmia La seva festa se celebra el 28 de setembre

Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal Milità en el bàndol austriacista Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria Ferit al baluard de Santa Clara agost de 1714, en acabar el setge, s’exilià a Viena

Es casà 1704 amb Maria Tecla Cevit o Civit Durant la guerra de Successió s’establí a Valls Alt Camp, on es mostrà partidari de Felip V Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s’alçaren novament contra els Borbó Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 1719 rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló el Carrasclet El prestigi assolit li valgué el manteniment d’aquesta esquadra com a cos armat permanent mosso d'esquadra , a les seves ordres El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Sevilla collaborà en la construcció del cadafal de Felip II 1598 i en les obres Resurrecció església de Santa Ana, Sevilla, Mort de Sant Hermenegild i escenes de la Vida de sant Pere Nolasc Museo de Bellas Artes, Sevilla El 1603 anà a Mèxic, on deixà algunes obres Sant Miquel , Academia de San Carlos, Mèxic

En aquesta ciutat construí el Palazzo Borghese avui Palazzo Rospigliosi, engrandit per Maderna, la façana de l’església de San Sebastiano i el Casino Borghese, actualment Galleria Borghese, la seva obra més important, que fou reformada al final del s XVIII