Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
comí de prat
Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
còctel de gambes
Còctel de gambes
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Preparació culinària que consta d’una barreja de peix i de marisc (o només de gambes), bullits i esmicolats, que se serveix en un bol o en una copa especial de doble fons damunt una capa d’enciam tallat menut i s’amaneix amb una salsa rosa a base de maionesa i quètxup.
S’acostuma a servir fresc al començament d’un àpat
clavellina d’aire
Clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
cranc pelfut
Cranc pelfut
v_s_ iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de closca convexa i recoberta de pilositats aspres.
És molt freqüent a les aigües costaneres entre 10 i 3 m de profunditat Hom l’anomena també dròmia
cranc dels cocoters
Cranc dels cocoters
Brocken Inaglory (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc anomur de dimensions considerables.
És d’hàbitat terrestre i viu a les illes de corall de l’oceà Pacífic i de l’Índic S'alimenta dels cocos que despenja amb les pinces
duiquer de llom groc
Duiquer de llom groc
Raul654 (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Duiquer que viu als boscs del golf de Guinea i té costums nocturns.
diable de Tasmània
Diable de Tasmània
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Mamífer metateri marsupial, de la família dels dasiúrids.
El marsupi és poc profund, en forma de ferradura i proveït de quatre mamelles De règim carnívor, el crani és robust i proveït d’un dentat poderós, i les potes són curtes Fa uns 60 cm fins a l’acabament del tronc, i 30 cm més de cua El pelatge és curt, fosc amb taques blanques L’àrea de distribució ha estat progressivament reduïda des d’Austràlia, d’on desaparegué fa uns 3000 anys, probablement per una combinació de factors, entre els quals hi ha l’augment de les poblacions humanes, la introducció dels dingos i un canvi climàtic sobtat, fins a les zones més inaccessibles de Tasmània…
cuc rosat del cotó
Cuc rosat del cotó
Peggy Greb (cc-by-3.0)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Pectinophora gossypiella, que ataca els cotoners.
cuc d’oliva
Cuc d’oliva
Danielle Benucci (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Eruga del dípter Bactrocera oleae (mosca de l’olivera), que ataca l’olivera; en devora la polpa del fruit, del qual provoca la caiguda, i disminueix la qualitat de l’oli obtingut de les oliveres atacades.