Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1974, 1978, 79, la primera ocasió en categoria B, en vuit amb timoner 1975-79, 1981-84, en dos sense 1976 i en dos amb timoner 1984 El 1978 es proclamà campió del món i l’any següent guanyà la medalla d’or als Jocs Mediterranis en la prova de vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Membre del Club Natació Poble Nou, durant el període 1967-72 fou vuitanta-set vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Posteriorment esdevingué president de l’entitat i fou assessor de la Federació Espanyola de Natació 1997, de la qual havia rebut la medalla de serveis distingits d’argent 1969 i d’or 1970, així com la placa d’honor 1972

Especialitzat en la pràctica de salmònids mosca, el seu palmarès inclou una medalla d’or 2008 i tres de bronze 2002, 2003, 2006 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món de salmònids, i una de plata en el Campionat d’Europa 2010 Fou campió d’Espanya de salmònids mosca 2001 i amb la selecció catalana guanyà cinc medalles de bronze en el Campionat d’Espanya d’autonomies 2001, 2002, 2003, 2005, 2008

Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília

Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or

Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana

El 1905 installà el seu estudi a la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia Fou guardonat amb les medalles d’or de l’Exposició Aragonesa 1886, les Exposicions Universals de Barcelona 1888 i de París 1889 Mantingué una estreta relació amb Joan Maragall, del qual feu diversos retrats Feu també una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888 El seu net és el dissenyador industrial  Rafael Marquina i Audouard

Competí representant el Club Deportivo Fran Martin del Prat de Llobregat i el club Parra II Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en la categoria de 70 kg i repetí medalla en el Campionat d’Europa de la mateixa categoria 1992 També fou en quatre ocasions campió d’Espanya En la categoria ploma assolí la tercera posició en els Campionats d’Espanya 1989 Integrà la selecció espanyola

Formada al Centre de Tecnificació de la Foixarda, el 1990 fou campiona d’Espanya infantil i guanyà tres medalles de plata equips, salt i terra en els Campionats d’Europa júnior Guanyà quatre medalles d’or concurs general, barra, asimètriques i equips en els Campionats Iberoamericans 1992 i el títol per equips en els Jocs Mediterranis 1993 Participà en el Campionat del Món 1993 i d’Europa 1992 Es retirà el 1993

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991