Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Sant Ramon
Barri
Barri de Xirivella (Horta del Sud), format per habitatges obrers, construït cap al 1955 i poblat per immigrats en la major part.
Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella
Sant Onofre de Quart
Barri
Barri de Quart de Poblet (Horta del Sud), a l’W de la vila, al voltant de l’ermita de Sant Onofre.
El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic 29 de juny
el Miracle
Santuari
Santuari del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar.
La tradició hi situa el dit Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havien caigut al rector del poble quan anava a viaticar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia
serra dels Agudells
Serra
Sector de la serra de Collserola situat al barri d’Horta (Barcelona) on es troba la parròquia de Sant Genís dels Agudells
.
sequiol del Vedat
Canal de drenatge de l’horta de Gandia, dins el terme d’Oliva (Safor), que uneix el riu Bullent amb la mar.
Torrella de la Costera
Torrella de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva.
A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà…
Arrancapins
Raval
Partida
Raval i partida de l’Horta, al lloc d’una antiga alqueria ja enderrocada, situada al sud de la ciutat de València.
Hi ha estat molt venerada la imatge del Sant Crist d’Arrancapins
Correnties
Antiga caseria
Antiga caseria de poblament disseminat del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la zona de l’horta a la dreta del Segura.
Es dividia entre Correnties Altes , Correnties d’Enmig i Correnties Baixes
la Creu de Gràcia
Urbanització
Urbanització i zona residencial dels municipis de Godella i de Paterna (Horta del Nord), situada vora l’autovia de València a Llíria.
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…