Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
ferrimagnetisme
Física
Fenomen intermedi entre el ferromagnetisme i l’antiferromagnetisme que es presenta en les substàncies que contenen ferro trivalent (Fe3 +) i un altre metall divalent (Fe2 +, Ni2 +, Mn2 +, etc) com és el cas de les ferrites.
Desapareix en atènyer una temperatura determinada
sobreescalfament
Tecnologia
Escalfament excessiu d’un metall en ésser caldejat que produeix una alteració de la seva resistència mecànica i, en el cas de l’acer, n’augmenta la fragilitat, a causa del desenvolupament de determinats grans per absorció dels grans contigus.
pinta
Pinta
Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc, proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
virolla
Peça generalment de metall, ordinàriament anular o cilíndrica, que hom posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un paraigua, d’un bastó, etc, oposat al puny, o a l’extrem del mànec d’una eina, etc, per evitar que s’estelli.
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
contaminant d’aliments
Alimentació
Producte químic (metall, insecticida, adob, element radioactiu, etc) o material biològic (microorganismes, insectes, altres espècies biològiques, etc) que s’ha incorporat accidentalment a un producte alimentari durant la collita, el transport, el procés de transformació o condicionament o l’emmagatzematge.
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
agulla
Agulla de cosir cuir
© Corel
Barreta de metall, os, fusta, etc, amb un extrem terminat en punta i l’altre proveït d’un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordill, una veta, etc, que serveix per a cosir, brodar, teixir, etc.
trast
Música
Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.
Hi ha trasts de divisió per a semitons que sovint són temprats
galleda
Aigua en una galleda
© Xathloc | Dreamstime.com
Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de metall, fusta ferrada, etc., amb una nansa semicircular que la subjecta per dos punts diametralment oposats de la seva base superior, el qual serveix per a guardar, transportar, trafegar, pouar, etc., líquids.