Resultats de la cerca

El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates

Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol

Soci del Reial Club Marítim de Barcelona des del 1917, formà part del seu equip de rem i fou campió d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, 1927 Assolí molts altres campionats en l’àmbit català Formà part de la junta del club 1928-36, 1963-70 i el 1970 fou nomenat president de l’entitat, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Després d’haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó i més tard 1527-34 de Carles V, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II de Castella És autor de magníficats, motets i villancicos

La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona En conseqüència, a l’adscripció dels seus membres al Romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu, i els principals càrrecs foren ocupats per M González president, A Fontcuberta i J Llausàs secretaris i M Milà arxiver JM Bover en fou soci corresponent Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga