Resultats de la cerca

Ocupà el càrrec de mestre de capella d’Alfaro i de Santo Domingo de la Calzada els anys 1605 i 1607, respectivament El 1609 obtingué el magisteri de capella de la catedral de Burgos, on restà fins al moment de la seva mort Durant aquesta etapa, rebutjà ofertes d’altres destins com Saragossa o la mateixa capella reial de Madrid Bona part de la seva producció és de caràcter policoral S’han conservat, entre altres obres, una missa de difunts, un magníficat i alguns villancicos

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència

Vida Ingressà com a cantor a la catedral de Sogorb S’ordenà de sacerdot el 1790 i entrà com a beneficiat a la catedral de València Obtingué la càtedra de litúrgia del seminari de la diòcesi valenciana i el 1802, la de cant pla Publicà els tractats Breve instrucción de canto-llano para los alumnos del seminario València, 1820 i Preces in praesenti jubilaeo ad processionalem Ecclesianum pro Diocesis Valentina València, 1826 Bibliografia Complement bibliogràfic Gil, Joaquim Breve instruccion del canto-llano , Madrid 1820

Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí

Membre del CN Reus Ploms, entre els anys 1984 i 1988 participà en Campionats d’Espanya, en els quals obtingué diversos podis en 200 m lliure, 100 i 200 m papallona, i en 100 i 200 m braça, la seva especialitat En l’àmbit internacional, participà en el Torneig de les Tres Nacions a Suècia 1986 i al Míting Internacional de Trento 1988 També destacà en salvament i socorrisme en les proves dels Campionats d’Espanya 1983 i del Míting Internacional de Viareggio 1986

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, de Cervelló, es proclamà campió de Catalunya absolut 2004, 2005 Amb el pitch-and-putt Badalona Ramírez Advocats també guanyà el Campionat de Catalunya de dobles fent parella amb Lluís Grifé 2010 En l’àmbit de clubs obtingué la Copa de Catalunya per equips 2007 i el Campionat de Catalunya per equips 2008, 2010 Amb la selecció catalana debutà el 2005 i ha guanyat la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa

Es formà a les files del Reial Club de Polo de Barcelona Fou internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, i en els de Tòquio 1964, on assolí la quarta posició Aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Rei 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Morí en un accident de trànsit El camp d’hoquei del Reial Club de Polo porta el seu nom

Començà a jugar al club de Segur de Calafell A deu anys ingressà al Reial Club de Tennis Barcelona Fou finalista en el Campionat d’Europa júnior 1982 i a l’Orange Bowl 1983 El 1984 debutà com a professional i fou campió d’Espanya absolut El seu millor lloc en el rànquing mundial de l’ATP l’obtingué el 1988 173è Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 El 1989 deixà de jugar com a professional, però continuà vinculat al tennis com a entrenador

Competí amb la Unió Esportiva Santboiana i el Centre Gimnàstic Barcelonès Amb quinze anys obtingué el seu primer títol de Catalunya absolut Fou campiona catalana de 100 m tanques 1966, 1967, salt de llargada 1967, 1968 i salt d’alçada 1967, 1968, i en pista coberta, de 80 m tanques 1966, 1967 i salt de llargada 1968 En els Campionats d’Espanya fou tercera en salt d’alçada 1968 Entre el 1966 i el 1967 superà dos cops el rècord català de 100 m tanques