Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Sant Andreu de Bellveí (Calders)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les restes de l’edifici, originàriament romànic, bé que molt modificat F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellvei Long 1°59’24” — Lat 41°46’08” Per anar-hi cal seguir la mateixa ruta que per arribar al castell Caldrà, però, continuar, aigües avall, la pista anterior, la qual, després de passar pel mas Comelles, mena a l’antiga masia de Sant Andreu, prop de la qual hi ha la capella enrunada Cal fer a peu la darrera part del trajecte, tot…
Jeroni Conques i Garcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Història
Erasmista i traductor.
Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i…
,
Odó Hurtado i Martí
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…
,
serra del Jordal

Vista de la serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
Sant Ponç de Fontejau
Barri
Poble i actual barri de Girona de l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al NW de la ciutat Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià És actualment un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona
el Rialb
Riu
Curs d’aigua d’Andorra, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra (parròquia d’Ordino).
La seva capçalera és la conca de Rialb , dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca 2 903 m alt, el port de Rialb 2 670 m alt a la línia fronterera, el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino
Museu d’Història de l’Hospitalet

Entrada de la seu del Museu d’Història de l’Hospitalet a la Casa Espanya
© Museu d’Història de l’Hospitalet
Museu
Museologia
Equipament de titularitat municipal dedicat a la conservació i la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
S’inaugurà l’any 1972 a la Casa Espanya, un edifici del segle XVI Actualment té tres seus principals la Casa Espanya - Espai d’Història, L’Harmonia - Espai d’Art i Can Riera - Espai de Memòria De les colleccions del museu destaquen els fons etnogràfics i històrics, amb objectes de la cultura popular tradicional, vestigis del passat rural i maquinària de la industrialització També cal mencionar la collecció de retaules religiosos d’estil renaixentista i el fons d’art contemporani de la ciutat
Domus de Vilagranada (Oristà)
Art romànic
El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira
Il Tiberio

Portada del primer número de Il Tiberio (15 de novembre de 1896)
Publicacions periòdiques
Revista manuscrita barcelonina que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta-vuit números realitzats quinzenalment entre el 15 de novembre de 1896 i el 15 d’abril de 1899.
Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974