Resultats de la cerca

Exercí l’apostolat a Galícia 1892-1920 i a Linares 1920-22, i donà un impuls ben remarcable a la difusió de les seves creences A Barcelona fundà una església 1931, la qual esdevingué nombrosa aviat Proclamada la tolerància religiosa per l’Estat espanyol 1945, aquesta comunitat, directament o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius

Franciscà a Matazinhos, prop de Porto 1608, i sacerdot 1613, fou prepòsit del collegi irlandès de Salamanca 1617 Tramès com a teòleg a Roma per promoure la definició de la Immaculada Concepció 1618, hi fundà dos collegis eclesiàstics, que foren centre del renaixent escotisme Historiador dels franciscans, edità l’obra completa de Joan Duns Escot i publicà els Annales Ordinis Minorum 1625-54

Professor de romanística i anglística a la Universitat de Göttingen Treballà sobre la literatura castellana Poema del Cid , 1879 i els cançoners, la francesa Jean de Mairet , 1888 i l’alemanya i l’anglesa medievals Kürenberg und die Nibelungen , 1874 Brut , 1877 El 1881 fundà i dirigí la revista “Romanische Forschungen” i el 1890 el Kritischer Bericht für die Fortschritte der romanischen Philologie

Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917

Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis

Fundà el Collegi Maonès, que dirigí Arran de la revolució del 1868, fou membre de la comissió municipal d’ensenyament de Maó És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa 1869, Diccionario menorquín-castellano , que deixà inacabat, i Guía de forasteros en Menorca 1864 Del 1858 al 1866 fou director del Diario de Menorca , i del Diario de Mahón fins al 1869

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni 1593-1600 Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins al s XIX

Deixeble de BCalvó i Puig i de PTintoré Fou un pedagog notable El 1872 fundà, juntament amb CRibera i JRibera, la Societat de Quartets de Barcelona, la primera entitat catalana destinada regularment a la música de cambra Autor d’un trio 1869, de la cantata Catalunya 1877, de l’obra coral La Primavera 1888 i de música de cambra i religiosa

Ingressà en el cos de veterinària municipal de Barcelona i en fou nomenat degà 1925 Fundà a Barcelona, conjuntament amb Gordón Ordás i Cayetano López, l’Instituto Veterinario Nacional 1919 i la “Revista dels serveis sanitaris i demogràfics municipals de Barcelona” 1929 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1922-24 Morí a Berlín a conseqüència d’un accident aeri