Resultats de la cerca

Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa

Augustinià, fou rector del Collegi de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Centre d’una àrea agrícola indústries alimentàries i fabricació d’armes blanques L’antiga ciutat Campus de Prata és erigida sobre un turó, emmurallada, al costat del castell de Monforte 1459 A partir del 1732 fou construït un nou nucli urbà Campus Bassus a la plana

És un centre turístic

Situada en el contacte de la plataforma de piemont i la plana costanera, a la vora del riu Neuse, en una zona molt urbanitzada Fabrica electricitat, teixits cotó i llana, farina, i hi ha indústria metallúrgica Comercia en cotó i tabac Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior

Domina l’estreta plana fluvial entre les muntanyes de Dabie Shan al Nord i Huang Shan a la vora Sud Important centre comercial i mercat del te produït a les muntanyes del Nord i Sud del riu S'hi ha desenvolupat la indústria del ferro i de l’acer

Publicà la seva obra lírica en les revistes “La Veu de la Plana” i “Arte y Letras” entre el 1915 i el 1916 Els poemes, d’ideologia patriòtica, cerquen la renovació estètica del modernisme També escriví narracions fulletonesques i pseudocostumistes que segueixen les tendències estètiques de les revistes valencianes

A l’origen es contraposà a la musica plana o cantus planus , això és, el cant gregorià de ritme lliure Alguns autors de l’Edat Mitjana, com Johannes de Grocheo, teòric parisenc actiu vers el 1300, es referiren a la musica mensurata com a sinònim de polifonia Vegeu notació