Resultats de la cerca
Es mostren 6642 resultats
Cándido José Ruano
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Probablement es formà a Toledo El 1782, a vint-i-dos anys, assolí la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila Més tard, al gener del 1793, fou el substitut de Francesc Juncà al capdavant del magisteri musical de la seu de Toledo, del qual prengué possessió el 5 de març del mateix any Li succeí en el càrrec Francesc Gutiérrez La seva producció musical, que es conserva a Àvila i al monestir de Montserrat, inclou obres religioses en llatí -catorze salms, sis himnes, set lamentacions, catorze responsoris i d’altres- i en romanç, sobretot villancicos En total se n’han servat…
diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i…
capitania
Militar
Demarcació territorial sobre la qual exerceix jurisdicció un capità general.
A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el País Valencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles comandada per un…
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Publicació de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) nascuda el 1952 amb una periodicitat anual.
Se suspengué, però, entre el 1955 i el 1990 i entre el 1992 i el 1994 La tercera època, des del 1994 fins als nostres dies, sembla més consolidada i manté una certa periodicitat Hi participen historiadors catalans i de fora L’interès rau en la presència de temes de Catalunya, però també s’hi publiquen treballs sobre altres llocs És el punt de referència per a molts historiadors i una plataforma de debats historiogràfics, aprofitant també els lligams que proporciona l’IEC També s’hi anuncien les te- sis que es presenten regularment a Catalunya El 2000 el director de la revista era…
Ismael Comas Solanot
Futbol
Porter de futbol.
Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits…
Daniel Esforzado Armengol
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona, el 1986 es proclamà campió d’Espanya juvenil En categoria absoluta aconseguí dues Lligues estatals 1987, 2002 i cinc Copes del Rei 1989, 1991, 1995, 1996, 2002 Participà en dues Eurocopes 1996, 2003, en tres Recopes d’Europa 1993, 2000, 2002 i en dos Trofeus LEN 1995, 2001 Guanyà l’edició del 1995 Formà part de la selecció espanyola en els Campionats d’Europa juvenils 1987, júnior 1988 i l’absolut 1995 Entre el 1995 i el 1996 fou trenta-sis vegades internacional amb la selecció Rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació…
Josep Maria Elias Soler

Josep Maria Elias Soler (primer per la dreta)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Entrenador i directiu de tennis de taula.
Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11
Jaume Elias Casas
Futbol
Futbolista.
Es formà al CE Europa i jugà amb el FC Martinenc abans de debutar a la màxima categoria amb el RCD Espanyol 1939-43, amb el qual aconseguí una Copa del Generalísimo 1940 Fitxà pel FC Barcelona 1943-49, on disputà un total de 160 partits i anotà 12 gols, i guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Actuava de lateral dret i formà un gran tàndem defensiu amb Teruel en l’equip blanc-i-blau i amb Curta en l’equip blaugrana Jugà sis vegades amb la selecció catalana entre el 1941 i el 1947
Josep Manel Edo Bellido
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que s’inicià en el planter del CP Vilanova Posteriorment jugà al CP Cubelles i al FC Barcelona júnior, i després retornà al club vilanoví, amb el primer equip del qual debutà la temporada 2000-01 i ascendí a l’OK Lliga la temporada 2001-02 Estigué sis temporades jugant al CP Vilanova, amb el qual arribà a una final de la Copa CERS 2006 La campanya 2006-07 fitxà pel CP Tenerife, però una anomalia cardíaca l’obligà a deixar l’esport Fou internacional juvenil amb la selecció espanyola Amb la selecció de Catalunya guanyà el Mundial B de Macau l’any 2004
Campionat d’Europa de Karate
Altres esports de combat
Competició internacional de karate disputada anualment.
Organitzat per la Federació Europea de Karate, la primera edició tingué lloc a París l’any 1966 La quinzena edició, coorganitzada per la Federació Catalana de Karate, es disputà al Palau Municipal d’Esports de Barcelona l’any 1980 Desenvolupà un programa que compaginà proves de combat kumite i tècnica kata, en aquest segon cas inclogué per primer cop la categoria per equips El seleccionador espanyol fou el català Antoni Oliva i el seu equip aconseguí, per primer cop en la història, la medalla de plata per equips En categoria individual, l’equip espanyol aconseguí tres medalles d’or, quatre de…