Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Marc de Vilalba, bisbe de Lleida (1431-1434)
Al juliol del 1431 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahonés, cavaller, vescomte d’Illa i de Canet, senyor de les baronies de Pinós i de Mataplana diputat reial Francesc Desplà, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Malet, canonge i degà de la seu de Barcelona oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona, senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Ramon…
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…
El marc geogràfic del Pla de l’Estany
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…
Bibliografia sobre la pintura gòtica
Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…
Les infraestructures bàsiques dels habitatges, abans del 1950
Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…
Vilanova de Meià

Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…
, ,