Resultats de la cerca

Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965

Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911

El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917

Superintendent de finances a França, hi introduí el paper moneda i fundà la Banque Générale 1716 i la Compagnie d’Occident 1717, més tard Compagnie des Indes, anomenada la Mississippi , que féu fallida el 1720 i l’arruïnà Tal com ho exposà a Money and Trade 1705, creia que el creixement econòmic depenia de la circulació de moneda, dirigida per l’estat

Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial

El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius

Vinculat al món castellà, fundà la Revista Nueva i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98 Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica Dramaturgia castellana 1891, Palabras i plumas 1894, etc Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado 1916, 1928 i 1946, La tierra natal 1931 i Día tras día 1950

El 1854 fundà, amb el seu soci J Vilalta, la Banca Vilalta i Mas mort el soci 1860, l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà 1949 El seu net, Josep M Mas-Sardà i Sells Barcelona 1918 fou president d’aquesta banca des del 1962

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel

Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916