Resultats de la cerca

Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia

Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona

És autor de dos graduals per a orquestra 1855-57, d’un Miserere per a veus i orgue 1860, de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus La seva obra més popular és la Missa de Glòria , per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes Juliana i Semproniana, revisada i reorquestrada per C Taltabull i J Soler 1966

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807

Situació Una vista de l’exterior de la casa des del costat de llevant El mur del costat sud-est, que és el que apareix a la foto apuntalat per un contrafort, és el que ofereix més interès amb un conjunt d’elements R Viladés Aquesta casa es troba situada enmig d’una ampla vall, voltada de les serres característiques del baix Berguedà, damunt un pujol, fit a fit de l’església de Santa Maria de Merola, al vessant dret de la riera de Merola, la qual discorre no pas gaire lluny Aquesta casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La font del…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau i Eusebi Daniel Tingué un paper molt important en la vida musical d’Igualada durant els primers trenta anys del segle XX Organitzà l’Acadèmia Jordana i el 1909 fundà l’Orfeó Anoia, que dirigí fins el 1931 A més, entre el 1921 i el 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana Compongué obres corals Maig , Cireretes d’arboç , cançons, obres de cambra, per a piano Fulles d’àlbum , una sarsuela, sardanes i una obra orquestral, Rapsòdia igualadina Algunes de les seves composicions es perderen durant…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…

Fill d’hotelers, fou deixeble de JM Soler i Magne Bosch S’inicià professionalment l’any 1927 en l’orquestra de ball Els Roviras de Bordils després ingressà en la Unió Cassanenca 1928 i fou membre de la Unió Artística de Vidreres 1932-35 i 1939-40 El 1937 fou seleccionat per la Generalitat per a formar part de la cobla que efectuà una gira per Europa Posteriorment actuà amb Els Fatxendes 1944-53 i en la Cobla Selvatana 1954, fins que l’any 1955 fou sollicitat per La Principal de La Bisbal, formació amb la qual, amb una remarcable tècnica i un so personal i característic que el feren molt…

Començà els estudis musicals a sis anys i els completà al Conservatori de València, on estudià harmonia, composició, formes musicals, història i estètica de la música, solfeig i violí Fou professor de clarinet en aquest conservatori i músic de la Banda Municipal de València Tocava també el flautí, el requint i el violí A divuit anys començà a dirigir bandes de música, tasca en la qual assolí un gran prestigi Entre d’altres, estigué al capdavant de les bandes de la Societat Musical Obrera de Torrent i de Pobla de Vallbona i Foios, de la Unió Musical de Cullera trenta-set anys, les d’Alaquàs,…