Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Cefalù

Cefalù
Herbert Frank (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a Sicília, Itàlia.
Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle XV Hi ha…
Casbas
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Somontano.
Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII, el claustre s…
Sant Joan Degollací
Ermita
Esglesiola del municipi de Mollet de Peralada (Alt Empordà).
Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976
Pere l’Ermità
Cristianisme
Monjo i croat francès.
La llegenda li atribueix un paper important en la predicació i organització de la primera croada Les seves predicacions, però, són posteriors al concili de Clarmont d’Alvèrnia 1095 Prengué part principal en l’expedició popular que culminà en el desastre de Herseek 1096 i incorporà les restes de les seves tropes a l’exèrcit de Jofré de Bouillon 1097 Durant el setge d’Antioquia 1098 fugí, però s’uní després a les tropes, per entrar a Jerusalem De retorn, fou fundador i prior del monestir de Neufmoustier, prop d’Huy Venerat com a beat, la seva festa se celebra el 8 de juliol
Federico Foerster Laures
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, dedicà els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya Feu prospeccions i excavà nombroses restes de naus romanes enfonsades, principalment a la Costa Brava sa Tuna, Calella de Palafrugell, el Port de la Selva, l’Estartit i és autor de diversos treballs Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 1971 o La nave romana de Sa Nau Perduda Cabo Bagur, Gerona 1972, molts dels quals publicats en la revista del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS del 1959 al…
molassa
Mineralogia i petrografia
Fàcies i formació sedimentària que correspon a una de les últimes del cicle geosinclinal i que és inclosa, després de les fases paroxismals de l’orogènesi, en les fosses marginals de les serralades.
Les molasses són formades per roques detrítiques, especialment gresos quarsífers amb ciment calcari, que inclouen també restes de closques de molluscs i de briozous també hom hi troba conglomerats Els materials que formen les molasses són típics de les planes costaneres deltaiques i procedeixen de la denudació de les serralades més pròximes en vies de formació sovint el sostre d’aquestes formacions són dipòsits salins i continentals Les molasses, essent només afectades pels períodes més tardans de l’evolució del geosinclinal, presenten discordances progressives Aquestes formacions són…
Conspiració de l’Ascensió

Conspiració de l’Ascensió Execució dels revoltats segons un gravat del llibre de Raimundo Ferrer Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes… Joaquin Pou … Juan Gallifa … José Navarro … Juan Massana … Salvador Aulét … (1814)
Història
Complot preparat a Barcelona la nit de l’11 al 12 de maig (diada de l’Ascensió) a fi de deslliurar la ciutat de les forces napoleòniques que la tenien ocupada des del començament del 1808.
Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones militars, eclesiàstics i civils, no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l’exèrcit napoleònic que havien de facilitar l’accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, cinc dels quals Joaquim Pou i Joan Gallifa —sacerdots—, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel juny del 1809 El 1909 les seves restes foren traslladades…
vil·la romana del Morer
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al terme municipal de Sant Pol de Mar (Maresme).
Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s II
beja
Etnologia
Individu d’un poble cuixític constituït per diverses tribus nòmades que habiten el territori comprès entre la mar Roja, el Nil i Al-‘Aṭbara.
L’activitat principal dels beges uns 300 000 el 1960 és la ramaderia i, amb menys importància, el conreu del blat i del cotó Habiten en cabanes rectangulars i, malgrat que són de religió musulmana, conserven restes d’una anterior organització matrilineal Les tribus beges principals són, de nord a sud, els ababda abbadita, fortament arabitzats, els bixarins, al desert de Núbia, limitats a l’est pels amarars, els més purs dels beges del nord, els hadandues, els halengues i els beniamers, sotmesos a una aristocràcia estrangera Cristianitzats al s VI, foren sotmesos més tard pels àrabs, que el…