Resultats de la cerca
Es mostren 2423 resultats
Ili paralític
Patologia humana
És anomenat ili paralític un trastorn agut, caracteritzat per la detenció del trànsit del contingut de l’intestí prim ocasionada per la desaparició de les contraccions que experimenta, en condicions normals, la paret d’aquest òrgan Les causes més freqüents d’ili paralític són diverses circumstàncies en què l’organisme es troba en un estat crític, com ara alguns casos de cirurgia abdominal els processos infecciosos o inflamatoris greus, com passa en alguns casos de pneumònia o de presència de gèrmens en la sang els traumatismes greus, com ara fractures dels ossos de la pelvis o de…
Abscés hepàtic
Patologia humana
Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que més endavant…
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en…
Glomerulonefritis
Patologia humana
Definició El terme glomerulonefritis és emprat per a denominar una sèrie de trastorns inflamatoris del ronyó que es caracteritzen pel fet que són originats per una alteració als glomèruls renals, i que són produïts generalment per mecanismes immunologies Aquests trastorns poden originar diverses alteracions de la funció renal, que es manifesten en general amb hematúria o eliminació de sang amb l’orina i que poden ocasionar una insuficiència renal aguda o crònica Causes Les glomerulonefritis poden ésser causades per una gran diversitat de trastorns, en general deguts a lesions…
glàndules cloragògenes
Biologia
Zoologia
Conjunt de cèl·lules situades en el peritoneu de l’intestí dels oligoquets i que extreuen residus de la sang per abocar-los al celoma.
piezòmetre
Petit tub de vidre que, introduït en una artèria, serveix per a determinar la pressió sanguínia, segons l’altura de la columna de sang.
taca cadavèrica
Anatomia animal
Cadascuna de les coloracions difuses, generalment lívides, que es produeixen a la part en declivi del cadàver, per acumulació mecànica de la sang (hipòstasi).
coagulasa
Biologia
Enzim produït per la majoria dels estafilococs patògens que coagula la sang, en presència d’un factor d’activació normalment existent en el sèrum.
Constitueix un mètode per a diferenciar els estafilococs patògens dels sapròfits
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…