Resultats de la cerca

Obtingué el primer premi de flauta en acabar els seus estudis a Marsella i al Conservatori de Música de París Inicià la seva carrera com a solista l’any 1945 A París, conjuntament amb el Quintet de Vent, formà el Conjunt Barroc de París Aconseguí en diverses ocasions el Gran prix du Disque 1954, 1956, 1959-61, 1963, 1964 i 1978, a més d’altres premis Actuà també en conjunts de jazz i escriví La flûte 1978

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Començà a jugar el 1951 al CD Mataró, posteriorment jugà amb el FC Barcelona 1956-57, el CB Orillo Verde 1957-58 i, de nou, el FC Barcelona 1958-59, amb el qual aconseguí la Lliga i la Copa 1959 Fou 17 vegades internacional amb la selecció espanyola En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el rècord europeu de puntuació 45 punts Del 1979 al 1981 fou responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Un dels estrategs més notables de la seva època, tingué una intervenció decisiva en la guerra dels Trenta Anys com a cap de l’exèrcit suec destacat a Alemanya Aquest càrrec li fou confiat després de la mort del rei Gustau Adolf i de la greu derrota de Nordlingen 1634 Aconseguí grans victòries sobre les tropes imperials a Wittstock 1636, que ha passat a la història militar com a model de batalla dirigida magistralment, i a Chemnitz 1639

Net de Genguis Kan i germà i successor de Möngke, acabà la conquesta de l’imperi Song 1276 Intentà, infructuosament, l’annexió del Japó 1274-81, la Indoxina 1283-87 i Java 1293, però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne malai de Txampa Traslladà 1276 la capital a Cambaluc actual Pequín, on acollí el viatger Marco Polo Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians

Des del 2007 jugà a la divisió d'honor espanyola amb el Real Club de Polo de Barcelona, equip amb el que guanyà quatre Lligues espanyoles 2013, 2014, 2015, 2018 i quatre Copes d'Espanya 2008, 2013, 2014 i 2016 Ocupa la posició de davanter Coma membre de la selecció espanyola participà en els campionats d'Europa 2013 i 2015 i del Món 2015, i aconseguí el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Competí com a independent i aconseguí 47 victòries Visqué a Montcada i Reixac 1961-85 i collaborà en el desenvolupament del Trofeu Tres Regions, el reglament interfronterer de la Federació Catalana de Ciclisme i la comissió de veterans de la FCC Participà en la fundació de l’Associació de Ciclistes Professionals Espanyols i de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals, i treballà en diverses comissions de la Unió Ciclista Internacional, on figura com a collaborador permanent

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008, i guanyà torneigs com la Copa ACPP de parelles mixtes amb Marilyn Holmes 2009 o el Galician Invitational amb Amador Rodríguez 2011 Formà part de la selecció catalana en diversos encontres internacionals i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en els primers Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 individuals

Conegut com Tolo , com a jugador jugà a divisió de plata Com a entrenador dirigí diversos equips, com el CN Sabadell o el Bellsport Fou seleccionador femení català i aconseguí un subcampionat d’Espanya sub-18 i un subcampionat amb l’absoluta 2008 El seu màxim èxit fou la consecució del Campionat del Món de futbol sala femení disputat a Reus 2008 Posteriorment creà el Grup Pro-Renovació del Futsal Català Estigué vinculat a la Federació Catalana de Futbol