Resultats de la cerca

A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a Mallorca La seva…

El 1911 es doctorà en matemàtica per la Universitat de Gant i aviat inicià els seus treballs en el camp de la història de la ciència El 1912 fundà la revista Isis , la primera publicació rigorosa d’aquesta temàtica, que dirigí durant més de quaranta anys, i el 1956 Osiris , on introduí els temes de filosofia de la ciència Arran de la invasió de Bèlgica pels alemanys 1914, anà a Anglaterra i als EUA, on obtingué la ciutadania nord-americana el 1922 Collaborador de la Carnegie Institution 1918-48 i professor de la Universitat de Harvard 1940-51, publicà un gran nombre de treballs i sobretot una…

El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol fins el 1963…

Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El marquès i la…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona Pensionat a París 1892-93, treballà amb l’escenògraf Corpesar Anà també a Roma Participà en exposicions collectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca Alternà la pintura amb l’escenografia El Museu de Sabadell conserva aquarelles seves sobre la vida vuitcentista El seu fill Joan Soler i Puig Barcelona 1906—1986, també pintor, es formà a…

Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil, detallista i…

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran…

Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre ‘Introducció…

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…

De jove anà a Alexandria, on visqué i estudià al Museu viatjà, i a Pèrgam trobà l’historiador Eudem És famós el seu tractat sobre les Còniques en vuit llibres, set dels quals han estat conservats, tres a través de traduccions àrabs el vuitè fou restablert per Edmond Halley el 1646 Féu l’estudi de l’ellipse, la hipèrbola i la paràbola, corbes que poden ésser obtingudes tallant un con segons diferents plans Escriví també altres llibres on tracta diferents problemes de geometria plana, com el de la resolució del cercle que satisfà tres condicions, o els moviments en el pla Treballà en…