Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Ferran de Montcada i Gaetani
Història
Política
Polític.
Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes
Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral
Pere de Montcada i de Luna
Història
Magnat.
Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué 1403 les baronies de Vilamarxant i Castellnou El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília participà en la lluita contra els sards victòria de Sanluri i assalt a Oristà Durant l’interregne 1410-12 s’oposà a la candidatura de Ferran d’Antequera i féu…
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.
El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…
Hug de Montcada i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…
Bartolomeo Montagna
Pintura
Pintor italià.
Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur
Ponç de Monells
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats i bisbes…
Juan Bautista de Monegro
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Dissenyà la capella del Santíssim de la catedral de Toledo 1610, d’influència herreriana Com a escultor, realitzà 1573-93, per encàrrec de Felip II, al monestir d’El Escorial, les figures dels evangelistes del pati dels Evangelistes, les dels reis de l’Antic Testament de la façana de l’església del monestir i les de la sagristia d’aquesta església
Jan Miense Molenaer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
Deixeble de F Hals El seu estil, preciosista al començament, esdevingué solt per la influència de Rembrandt en la seva estada a Amsterdam 1636-48 Obres La dama del clavecí Rijksmuseum, Amsterdam i Els sentits, sèrie de cinc pintures del 1637 Mauritshuis, la Haia