Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
al·ligàtor

Alligator sinensis
J. Patrick Fischer (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels cocodrils, caracteritzats per un musell arrodonit, cap llarg i aplanat, un envà format pels ossos nasals i una depressió a la mandíbula superior per a allotjar la quarta dent de la inferior, la qual no és visible quan l’animal tanca la boca.
Aquests trets el distingeixen del cocodril, amb el qual, però, comparteix l’hàbitat i els costums El gènere només comprèn dues espècies, una pròpia de la Xina A sinensis i l’altra de l’Amèrica del Nord A mississippiensis L’alligàtor americà és el més conegut i ha estat molt perseguit per la seva pell la llei només protegeix els exemplars joves, i així hom troba molt rarament en llibertat individus de més de 2 metres de llargada, bé que sembla que poden atènyer els 4,5 metres, com es comprova quan són criats en granges, ara ja bastant usuals als EUA L’alligàtor té un paper ecològic…
agutí

Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Rosegador sud-americà de la família dels dasipròctids i gènere Dasyprocta, d’uns 60 cm de llargada, sense cua i amb les extremitats molt llargues, de colors daurats o vermells, que es mou fent saltets i viu al llindar dels boscs.
monestir de Bobbio

Monestir de Bobbio
Laura (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir situat a la vall de Trebbia, als Apenins, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que donà nom a la ciutat formada al seu entorn, a 46 km de Piacenza.
Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle XIV, i…
cap Blanc

Cap Blanc
Dominique TOUEL (CC BY-NC-ND 2.0)
Cap
Cap de la costa de Tunísia, a l’oest del golf de Bizerta.
És el punt més septentrional d’Àfrica
cap Blanc

Cap Blanc
Bradclin Photography (CC BY-NC-ND 2.0)
Cap
Cap de la costa meridional de Mallorca (Llucmajor), on la línia de la costa canvia l’orientació E-W per la SE-NW.
A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió des Cap Blanc al mateix cap el 1587 fou bastida la torre des cap Blanc , cònica
les Agudes

Les Agudes
Frederic Olivera (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Un dels cims culminants del Montseny (1.706 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva).
En contrast amb els altres cims del massís el de Matagalls i el turó de l’Home, és de contextura angulosa i molt accidentada Només és accessible sense perill des del coll de les Agudes , a la cresta que l’enllaça amb el turó de l’Home Fins a l’establiment de l’observatori en aquest turó, el cim de les Agudes era considerat el més alt del Montseny
Aconcagua

L’Aconcagua
Federico Valido (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim dels Andes meridionals, el més alt d’Amèrica, a l’Argentina (Mendoza), vora la frontera amb Xile (6.959 m).
És la culminació d’un bloc de materials volcànics andesita terciària allòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats La seva forma cònica li dóna aparença de volcà El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3000 m al vessant sud La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres El límit inferior de la neu es troba a la solana nord, als 6000 m i als 4600 m a l’obaga sud, més humida Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen el sistema del riu Desaguadero i es…
antònom

antònom de la pomera
Janet Graham (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels curculiònids, de petites dimensions, fitoparàsits.
L’ antònom de la pomera Apomorum ataca les pomeres L’adult hiverna en l’escorça de l’arbre i en d’altres refugis, i entra en activitat poc abans de la floració La femella pon un ou únic dins el botó floral de l’ou, i coincidint amb la floració, neix la larva el corc de les flors de la pomera , la qual devora la flor L’adult ataca el parènquima foliar L’ antònom de la perera Apyri , que ataca les pereres, es capté semblantment, bé que fa la posta a la tardor L’ antònom del cotó Agrandis malmet, així mateix, plantes de cotó
borinot

Borinot comú (Bombus terrestris)
Maurice (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids semblants a l’abella, però més grossos (atenyen uns 3 cm), de vol brogent, amb el cos robust i molt pelut, de colors foscs (borinots negres) o clars i ratllats (borinots rossos).
Molt freqüents a tots els països temperats, viuen en societats anuals no gaire nombroses 50-200 individus, formades per femelles fèrtils i estèrils i per mascles fèrtils La societat és fundada a la primavera per una femella fèrtil o reina, que construeix el niu a terra amb molses, herbes i fulles Dels ous que pon, en neixen, de primer, femelles estèrils obreres, encarregades de la cura del niu i de les larves, i més tard altres femelles fèrtils, diferents de la reina, més petites, les quals ponen ous que donen lloc als mascles Al final de l’estiu, dels ous posts per la reina, en neixen…