Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Parròquia de Losor (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a lariba esquerra del torrent de Vilagrasseta
Mireia Calafell i Obiol
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia, Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia
Detinguda una xarxa de traficants d’obres d’art al País Valencià
La policia desmantella al País Valencià una xarxa de traficants d’obres d’art, que era en possessió de peces que esperava canviar per 5000 milions de pessetes en drogues Entre les obres confiscades, que havien estat robades el 1997 a una colleccionista suïssa, hi ha una escultura de Giacometti, dos aiguaforts de Joan Miró, una litografia de Braque i una de Picasso i 32 figures de terracota d’art precolombí En l’operació, duta a terme a les poblacions de Riba-roja de Túria i Dénia, són arrestades dues persones
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de laRiba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Emili Martínez
Tennis
Tennista.
Fou campió de Catalunya individual en cinc ocasions 1950, 1951, 1953, 1954, 1958, dues en dobles 1952, 1958, amb J Bartrolí i L Barril respectivament i tres en dobles mixtos 1951, amb MJ Riba 1958, 1964, ambdós amb P Barril En individuals, guanyà en dues ocasions la Copa del Rei 1951, 1952 i fou dues vegades campió d’Espanya 1951, 1954 En dobles fou campió d’Espanya 1949, amb E Fleischner 1951, amb J Bartrolí Escriví el llibre Cómo ganar un partido de tennis 1975, amb Noel Clarasó
Vilagelans
Castell
Antic castell i quadra del municipi de Gurb (Osona), centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter.
La villa Evigilanus 1012 es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440 El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al s XV, sota el domini dels consellers de Vic L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al s XV, i en casal residencial vers el 1925 Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb
Narcís Pla i Deniel

Narcís Pla i Deniel
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de laRiba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros…
Santa Maria i Sant Martí de Xerta
Art romànic
El poble de Xerta és situat a lariba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314
l’Aranyó

Castell de l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor…
Acadèmia de Llengua Catalana
Institució de la congregació mariana fundada a Barcelona el 1881 pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter.
Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent…