Resultats de la cerca

Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lulliana de Barcelona El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lullista Pere Joan Llobet

Serví una societat que necessitava l’exaltació patriòtica, després de la derrota del 1870 Autor d' El somni Invalides, París, les decoracions de l’absis del Panteó i sales de l’Hôtel de Ville de París Fou mestre de Josep Cusachs

Escriví The Scholemaster ‘El mestre d’escola’, 1570 per a l’educació dels gentlemen , on exposà un mètode per a l’ensenyament del llatí, molt superior als de l’època És el primer llibre d’educació escrit en llengua anglesa

Estudià amb Vicent Garcia El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat , de gran qualitat

Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció , de sardanes i del drama líric Lo safraner 1908 Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró

Fou mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid 1691-1705, i des del 1706, a la catedral de Toledo Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos , i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura 1694

Mestre Internacional, forma part del Foment Martinenc En el seu palmarès destaquen un Campionat Interterritorial de Catalunya 1992, un Campionat de Catalunya absolut 2002, una victòria al Torneig Internacional de Sant Martí i un segon lloc a l’Obert Internacional Vila de Gràcia

Mestre Internacional des del 2011, és jugador de la Societat Coral Colon de Sabadell En el seu palmarès destaquen les victòries en l’Obert Internacional Memorial Pepita Ferrer 2010, l’Obert de Martorell 2010 i l’Obert de Catalunya d’Escacs 2011

D’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular Sembla que procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado

Dirigí les obres de la catedral de Girona, del 1471 al 1479, en la qual tasca el succeí el seu gendre, el mestre Julià El capítol li encarregà també la construcció del rellotge de l’esmentada catedral, que fou imitat del de Barcelona