Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
oxocatió
Química
Cadascun dels cations poliatòmics de fórmula general MO x n +, on M representa un metall de transició o un actínid, que contenen àtoms d’oxigen doblement enllaçats a l’ió metàl·lic i que existeixen com a constituents de molècules més complexes (oxisal).
En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant
plat
Plats plans i fons
Disc de terrissa, de pisa, de porcellana, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i de fons pla, que és emprat generalment per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona.
oricalc
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi
raqueta
raqueta
© Fototeca.cat
Esport
Mena de pala formada per un enreixat de cordes molt tibants (que formen el pla elàstic sobre el qual rebota la pilota) dins un marc ovalat de fusta o de metall, proveït d’un mànec, que serveix per a jugar a la pilota.
Emprada principalment per a jugar a tennis, la raqueta té un pes que oscilla entre 320 i 340 grams
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
gorja
Oficis manuals
Cadascuna de les peces mòbils de metall plaçades a l’interior d’un pany i sotmeses a l’acció d’un ressort, les quals immobilitzen el pestell, que només pot ésser alliberat per una clau que s’adapti al perfil d’aquestes peces.
burí
Burins per a gravació de fusta, a l’esquerra, i per a gravació de metalls, a la dreta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Mena de cisell, prim, en forma de bisell per un extrem i proveït d’un mànec per l’altre que, en ésser percudit, permet que amb la punta hom faci incisions més o menys profundes sobre una superfície de metall, pedra o fusta.
És l’eina que utilitzen els gravadors per a traçar sobre les planxes els dibuixos, gràfics o inscripcions que després seran reproduïts sobre el paper
torn
Oficis manuals
Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat, en imprimir-los un ràpid moviment de rotació i posar-les en contacte amb una eina de tall.
clavilla
clavilla d’una guitarra
© Fototeca.cat
Música
Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta (banús, palissandre, boix), de metall o d’ivori, a la qual són cargolades les cordes, amb la finalitat d’estirar-les o d’afluixar-les i de deixar-les subjectes en l’afinació volguda.
anell
Indústria tèxtil
A les màquines contínues de filar i de retòrcer, cèrcol d’acer o, modernament, de metall sinteritzat i impregnat de lubrificant, fixat al balancer, concèntric amb les pues, de secció generalment en doble T, i que serveix per a guiar el corredor.
També és anomenat anella