Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
Zwolle

Carrer de Zwolle
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província d’Overijssel, Països Baixos.
Centre comercial agrícola i ramader i petit port fluvial a la riba del Zwarte, té indústries tèxtils, químiques i de materials per a la construcció Conserva notables edificis medievals, com l’anomenada Grote Kerk 1400, la Sint Michaelsklokje s XVII i l’Onze Lieve Vrouwekerk
Zutphen
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, Països Baixos.
És situada a la riba de l’IJssel, a la confluència amb el Berkel, al NE d’Arnhem Centre comercial i industrial, té indústries químiques fibres artificials, del paper, tèxtils i adoberies Centre del comtat homònim s XII, fou posteriorment un florent centre comercial i membre de la Hansa Fou molt afectada per les guerres dels s XV-XVI Maurici de Nassau en féu una fortalesa important Cal destacar l’església gòtica de Santa Walpurgis s XV de les fortificacions medievals roman la porta Drogenap 1450
Zeist
Ciutat
Ciutat de la província d’Utrecht, Països Baixos.
Hi ha indústria tèxtil i automobilística, i fàbriques de conserves i de coberts És centre de la comunitat de germans bohemis
Dronten
Ciutat
Municipi de la província de Flevoland, Països Baixos.
Disposa d’un notable centre cultural polivalent 1967 Escola superior d’agricultura
Ljouwert

Vista d'un parc de Ljouwert
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Frísia, Països Baixos.
Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII
lliura
Física
Unitat de pes utilitzada en els països anglosaxons.
L’emprada actualment és la lliura avoirdupois, que hom representa per lb En alguns casos és utilitzada també la lliura troy