Resultats de la cerca

Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra

Establert a Castella ~1533, s’installà definitivament a Valladolid És, amb ABerruguete, el representant principal de l’escola escultòrica castellana del segon terç del s XVI Autor del Santo Entierro 1539 Museo Nacional de Escultura, Valladolid, el retaule de l’església de La Antigua de Valladolid 1545-62, el de Burgo de Osma 1550-54, el de l’església de Santa María de Medina de Rioseco 1557 i el Santo Entierro de la catedral de Segòvia 1571

Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador

Fou general de l’exèrcit napoleònic a Catalunya ocupà Balaguer abril del 1810 i participà en el segon setge de València 1810 i en el tercer 1811-12 Durant aquest darrer encerclà la ciutat per la banda de mar i bombardejà la flota espanyola del Grau Fou el darrer governador francès de Barcelona 1813-14 mantingué la població durament sotmesa fins al darrer moment Bonapartista fervent, lluità a Waterloo 1815 Amb motiu de la restauració dels Borbó, es retirà

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

Sovint de caràcter concertant finale concertato , sol caracteritzar-se per la intervenció de tots o quasi tots els personatges i, eventualment, del cor Tot i que pot constar de diverses seccions relativament contrastades, en general és de tempo ràpid i de caràcter clarament conclusiu En el segon i quart actes de Les noces de Fígaro de WA Mozart o en el primer acte d' El barber de Sevilla de G Rossini, es troben alguns dels millors exemples de finale

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei

Membre de la sala d’esgrima del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, l’any 1943 guanyà el Campionat d’Espanya del Frente de Juventudes de les tres armes amb el seu club i fou segon en la classificació individual d’espasa Fou campió de Catalunya individual en floret 1951 i formà part de la selecció catalana que guanyà la Copa del Generalísimo 1954 Feu de jurat en Campionats de Catalunya

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Després de córrer els 5000 m, el 1942 es passà als 3000 m obstacles i aconseguí el subcampionat català i la tercera posició al d’Espanya El 1943 guanyà el Campionat de Catalunya i se situà segon del rànquing espanyol El 1944 fou subcampió d’Espanya i tercer al Campionat català, i el 1945, tercer al Campionat d’Espanya També fou subcampió català de cros 1944 i tercer classificat 1942