Resultats de la cerca

Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642

Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman

Cavaller de Montesa, senyor de Montortal Ribera Alta De família emparentada amb els senyors de Bèlgida Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb allusió a tots els poetes que la formaven Académico pensil de las musas 1669 Prengué part en diversos certàmens literaris valencians 1667, 1668, 1669, sempre amb poesies en castellà 

L’any 1134 rebé de l’emperador Lotari II la marca del Nord Contengué amb els ducs de Baviera pel ducat de Saxònia, al qual renuncià el 1142 Designat hereu de Brandenburg per Pribizlav mort el 1150, príncep eslau vend , aconseguí d’assegurar-ne la possessió definitiva després de vèncer la revolta del vend Zeczo Köpenic 1157 Féu una notable obra de colonització en l’expansió germànica vers l’E, on introduí holandesos i flamencs, i fundà Stendal 1151

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

Fill d’un sacerdot anglicà Tingué atacs de bogeria, provocats en part per crisis religioses, fet que condicionà la seva obra poètica Collaborà amb John Newton en l’elaboració dels Olney Hymns , conreà la sàtira a John Gilpin 1782 i a Table Talk 1782 The Task 1785, obra en vers lliure, inspirada en la natura, li donà la fama El darrer poema, The Castaway 1798, anunciava el Romanticisme El seu epistolari és un dels millors de la literatura anglesa

Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627

El 1869 estrenà la peça teatral Le passant, i després altres obres en vers, de caire postromàntic Le Luthier de Crémone 1876, Severo Torelli 1883, Pour la couronne 1895 En poesia evolucionà del parnassianisme Le reliquaire, 1866 Intimités, 1868 a una poesia que exaltava la gent senzilla Les humbles, 1872 Le cahier rouge, 1874 Les paroles sincères 1890 Escriví també novella, narració breu i les memòries La bonne souffrance 1898 El 1884 entrà a l’Académie Française

Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra