Resultats de la cerca
Es mostren 2783 resultats
ona d’Alfvén
Física
Cas particular d’ona hidromagnètica, introduïda inicialment per H. Alfvén l’any 1942.
Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra
creuera
Tecnologia
Sistema emprat en els motors de cilindrada elevada, de doble efecte o de cursa llarga, a fi d’evitar l’empenta lateral del pistó contra les parets del cilindre a causa de les sol·licitacions de la biela.
Consisteix en una peça d’acer de forma cúbica, amb un forat on encaixa l’eix del pistó i dos sortints laterals de forma cilíndrica on s’ajusta el peu de la biela, que porta collat el patí Aquest recolza en una guia que ha d’ésser ben parallela a l’eix del cilindre, per a aconseguir que el pistó es mogui dins del cilindre perfectament centrat
ballesta
Caça
Parany per a agafar ocells i petits quadrúpedes.
Consisteix en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla, la qual, una vegada retorçuda en parar l’aparell, fa pressió sobre les dues semicircumferències, mantingudes obertes mitjançant una peça de retenció Quan l’animal mou la peça de retenció, la molla resta lliure i fa que una de les semicircumferències giri al voltant de l’eix fins a caure damunt l’altra, atrapant-lo
zona cristal·logràfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.
Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla
baldufa
Tecnologia
Qualsevol cos que gira recolzat només en un punt.
Hom distingueix la baldufa asimètrica , per a la qual els moments d’inèrcia segons l’eix de gir i segons dos eixos perpendiculars entre ells i amb l’eix de gir són diferents, la baldufa simètrica , per a la qual els dos darrers són iguals, i la baldufa esfèrica , els tres moments d’inèrcia de la qual són iguals L’estudi del moviments precessió, nutació de la baldufa simètrica ha esdevingut clàssic en mecànica giroscopi
centrar
Física
Col·locar una lent, un mirall, etc, de manera que el seu eix geomètric coincideixi amb l’eix òptic del sistema.
teorema de Steiner
Tecnologia
Teorema de la mecànica.
Postula que el moment d’inèrcia d’un cos de massa m respecte a un eix que és a una distància d del centre de gravetat del cos és igual al moment d’inèrcia respecte a un eix parallel a l’anterior i que passa pel centre de gravetat I o augmentat del moment d’inèrcia que tindria si tota la massa restés concentrada en el centre de gravetat Formalment hom l’escriu I = I o + md 2
comptador de Geiger-Müller
Física
Comptador que consta, essencialment, d’un cilindre metàl·lic hermèticament tancat i ple d’un gas rar a pressió convenient.
A l’eix del cilindre hi ha un fil conductor, aïllat i connectat a un potencial positiu respecte a la paret del cilindre Quan una partícula ionitzant entra dins el comptador, ionitza per xoc alguns dels àtoms del gas i provoca una descàrrega entre l’eix i la paret del cilindre Aquest impuls elèctric excita un auricular o un comptador numèric Els comptadors Geiger-Müller són emprats en la indústria, en medicina, en mineria i en investigació científica
coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina