Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Esquerra Republicana del País Valencià
Política
Agrupació política fundada a Castelló de la Plana el 1934.
Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936
Aeròdrom de Barcelona
Esports aeris
Nom que prengué l’Aeròdrom Canudas quan fou adquirit per la Generalitat de Catalunya el 1934 i s’obrí al trànsit com a aeròdrom públic de la Xarxa Aèria de Catalunya, a càrrec dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat.
Al gener del 1936 s’hi disputà el primer Ralli Internacional de Barcelona, organitzat per l’Aeroclub de Catalunya El 1939 fou anomenat Aeròdrom Muntadas i al final dels anys quaranta s’integrà amb l’Aeròdrom de la Volateria i l’Aeròdrom Latécoère i formaren l’actual Aeroport del Prat
Unió Socialista Menorquina
Història
Organització socialista de Menorca afiliada al PSOE i constituïda al març del 1930.
Fou encapçalada per Vicenç Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella el president del comitè executiu fou Guillem Triay Tingué grups a Maó, Ciutadella, es Castell, Sant Lluís i Alaior Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà
saltiri
Música
Llibre litúrgic de l’Església Occidental que contenia les hores canòniques de la setmana, amb els salms, els càntics i llurs antífones, amb la notació gregoriana corresponent, així com altres parts de l’ofici diví, amb exclusió de les lliçons i les oracions; sovint també hi eren inclosos els himnes (himnari).
Tot aquest conjunt, sense la notació musical, s’integrà en el breviari segles XII-XIII, del qual constitueix la primera part, que conserva el mateix nom Malgrat tot, a les esglésies catedrals i monàstiques continuà sobrevivint l’antic saltiri, sovint integrat parcialment els salms de l’ofici diürn en l' antifonari
Josep Vilanova Pueyo
Boxa
Boxejador.
Competí en la categoria de pes mosca i es proclamà campió d’Espanya 1927 i de Catalunya 1927, 1928 de boxa amateur Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També integrà la selecció catalana de boxa amateur Passà al camp del professionalisme, i el 1939 disputà el seu darrer combat
Virgínia Graells Cros
Hípica
Amazona.
S’especialitzà en la modalitat hípica de salt d’obstacles Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Aconseguí la medalla de bronze al Gran Premi del concurs de salts del seu club 2010 Participà en diverses competicions, com la Ruta de la Cerdanya Integrà l’equip espanyol de salts
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Educació
Entitat fundada l’any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Història de l’Educació als Països Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona.
Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005
Partido Comunista de Unificación
Partit polític
Partit marxista leninista fundat al juliol de 1976 per la fusió de Lucha de Clases i de Larga Marcha hacia la Revolución Socialista (de Saragossa).
A l’octubre hi ingressà l’Organización Comunista Información Obreira Tenia unes Juventudes Comunistas de Unificación i defensà el Sindicato Unitario Participà en l’Assemblea de Catalunya Els líders foren Daniel Cando i Francesc Arbolí Edità Unidad 1976-1977 i Lluita El 1977 s’integrà en el Partido del Trabajo de España
Entesa dels Independents d’Osona
Partit polític
Partit de la comarca d’Osona promogut per Jordi Fàbrega, Carles Furriols, Alberto Tobal, Josep M. Costa i Josep M. Romeu, inscrit al febrer de 1995.
En les eleccions municipals d’aquest any presentà llistes a set poblacions de la comarca i a Vic obtingué 658 vots 4,5% En les de 1999 s’integrà en la coalició Iniciativa-Verds/Entesa pel Progrés Municipal i guanyà les alcaldies de Sant Pere de Torelló i Sant Julià de Vilatorta
Partido Galleguista
Política
Agrupació política que, creada amb el nom de Partido Nacionalista Gallego, prengué aquest nom el 1931.
Tingué importància en el desvetllament nacional de Galícia Els seus màxims dirigents i diputats foren Alfonso Rodríguez Castelao i Ramón Otero Pedrayo Reconstruït en la legalitat després del 1977, el 1984 un sector s’integrà dins la Coalición Galega i un altre optà per la renovació sota la direcció de Xesús Manuel Suárez
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina