Resultats de la cerca

Ha combinat diferents disciplines d'esport i aventura Des de molt jove s'inicià en l'alpinisme i els esports de motor Entre el 2006, que ascendí el Kilimanjaro 5895 m, i el 2010, que assolí l’Everest 8848 m, completà el repte dels 7 cims, que consisteix a ascendir als cims més alts de cada continent, i es convertí en el segon alpinista català que havia assolit aquest objectiu Els altres cims foren l’Elbrus 5642 m, cim més alt d’Europa l’any 2007 l’Aconcagua 6959 m, el més alt de l’Amèrica del Sud el 2008 la piràmide Carstensz 4884 m, cim culminant d’Oceania el 2008 el Denali 6194 m, cim més…

Participà en la Volta al Món Whitbread a bord del Fortuna Lights 1985 Disputà la Volta a Europa 1993, dues Minitransat 1987, 1999 i la Transat Jacques Vabre 1997 Participà també en la Barcelona World Race 2007 a bord de l’ Educació sense Fronteres fent parella amb Servane Escoffier Com a tècnic collaborà en projectes com el BBV Expo 92 de José Luis Ugarte durant la BOC Challenge 1990, 1991 o el PRB de Michael Dejoyeaux durant la Vendée Globe 2000, 2001 Guanyà el premi al millor esportista nàutic català 1987, el premi Memorial Joan Antoni Moragues 1987 i el premi al millor navegant espanyol…

S’inicià al Centre Esportiu Municipal Claror de Barcelona i posteriorment passà pel Club Natació Poble Nou 2003 i pel Club de Bàdminton Platja d’Aro 2007 Fou campió de Catalunya en dobles masculí júnior 2006 i en dobles masculí absolut 2008 Exercí de monitor de bàdminton al CEM Claror

Format al Club Natació Catalunya, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya amb el club i la selecció catalana Jugà cedit al Club Natació Terrassa 2003-04, retornà al Club Natació Catalunya 2004-05, i posteriorment formà part del Club Natació Atlètic Barceloneta 2006-11 amb l’excepció de la temporada 2008-09, que jugà al PSV Eindhoven holandès Guanyà cinc Lligues espanyoles 2006-08, 2010, 2011, quatre Copes del Rei 2006-08, 2010, cinc Supercopes d’Espanya 2006-08, 2010-2011 i quatre Copes de Catalunya 2007-2008, 2010-2011 Fou deu vegades internacional amb la selecció…

Competí en la categoria S-12, i guanyà dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2006 i dues de bronze més en els Campionats d’Europa 2009 També aconseguí una medalla de plata i dues de bronze 2007 i tres de bronze 2009 en els Mundials de piscina curta En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 obtingué una medalla de plata i també participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Establí tres rècords mundials 4 × 50 m lliure, 4 × 50 m estils i 4 × 100 m estils

Membre de l’Associació Esportiva Pallars AEP, compagina la competició en les especialitats de caiac i ràfting En la primera, disputà diverses proves del Campionat d’Espanya d’estil lliure, de la Copa Catalana d’eslàlom i pujà al podi en diferents competicions internacionals de descens extrem En ràfting, fou campió d’Espanya 2009, compartint embarcació amb Oriol Bosch, Pau Clotet i Raimon Monterde, i disputà el Cam-pionat del Món 2009 També guanyà el Campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa del mateix any amb l’Associació de Guies Noguera Pallaresa,…

Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC

Format en natació al Club Natació Atlètic-Barceloneta, destacà en categories inferiors en les proves de 100 i 200 m braça Se centrà, però, en el waterpolo, i el 2001 debutà amb el primer equip del CN Atlètic-Barceloneta En formà part fins el 2011, a excepció de l’any 2008, que fou cedit al CN Mataró, i de nou retornà a l’equip la temporada 2013-14 Jugà al Rari Nantes Florentia d’Itàlia 2011-13, i jugà amb l’Olimpiakós grec 2016-17 i amb la selecció xinesa 2017-18 Guanyà nou Lligues estatals 2003, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2014, 2015, 2016, vuit Copes del Rei 2004, 2006, 2007, 2009, 2010,…

S’inicià al Reus Ploms i completà la seva formació al Reus Deportiu Amb el primer equip roig-i-negre, entre el 1968 i el 1971, guanyà quatre Copes d’Europa, tres Lligues 1969, 1970, 1971 i dues Copes d’Espanya 1970, 1971 Posteriorment, jugà tres temporades al Patí Reus, una al Club Esportiu Noia i dues més al Club Patí Cambrils, en el qual es retirà

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret