Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
Montserrat Llorens i Serrano
Historiografia catalana
Historiadora.
Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se centrà, també,…
,
Rogel·li Duocastella i Rosell
Sociologia
Sociòleg.
Sacerdot, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb l’estudi Sociología religiosa de una ciudad Mataró En 1956-57 dugué a terme un interessant estudi sociològic sobre els suburbis de Barcelona Posteriorment creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada a l’Estat espanyol CESA i promogué uns cinquanta centres socials L’any 1963 fundà i dirigí l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada, que més tard passà a anomenar-se Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada Feu estudis sobre…
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Història
Política
Metge i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
baronia de Navata
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI.
Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma
Santíssima Trinitat (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava a la vila de Vic i havia estat construïda pel prepòsit de Vic Arnau de Malla, amb la intenció que servís de capella de l’hospital que pensava fundar L’any 1275 el bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, li concedí permís per a celebrar-hi missa No sembla que aquest conjunt hospitalari perdurés gaire temps, ja que no coneixem més notícies ni de l’hospital ni de la capella
baronia d’Arbeca
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Arbeca, que el 1106 ja pertanyia als Tarroja.
Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli
comtat de Peralada
Història
Títol concedit el 1599, sobre la seva vila de Peralada, a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner
Castell de les Ventoses (Preixens)
Art romànic
Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats pel vescomte…
Bernat de Vilamarí

Sepulcre de Bernat de Vilamarí, al claustre del monestir de Montserrat
© Lluís Prats
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança.
Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina