Resultats de la cerca

Dirigida per Jaume Alguersuari, hi exercí de director periodístic Àngel Cuevas Tingué redactors com Josep M Alguersuari, Joan García Luque, J Manuel Pérez Aumatell i Antoni Bellver, i reporters gràfics com Paco Alguersuari i Josep M Alguersuari Informa sobre les novetats en motocicletes, motors, campionats i notícies federatives També n’ha estat director Manuel Pecino Al llarg dels anys ha variat la capçalera i la periodicitat Al febrer del 2013 se’n publicà el número 1908 El mateix grup editor Alesport ha publicat altres publicacions del món del motociclisme, com la revista…

Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901 encarregà a Joan…

Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…

Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents…

Realitzà diferents excavacions a Mallorca amb l’equip de Josep Colomines Traçà les planimetries de jaciments com el poblat de can Amer Sant Llorenç des Cardassar, la cova de na Fonda ses Salines, el talaiot de Son Creixell Sineu i els pous de Pollentia Alcúdia Des del 1931 fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat Palma i collaborà en diferents publicacions especialitzades, com la revista Empúries També cal destacar la seva tasca com a restaurador i numismàtic És autor de l’estudi El castillo de Bellver 1960, on s’analitza de forma exhaustiva la història d’aquest conjunt…

Té l’origen en l’antic Hospital Militar del barri de Vallcarca de Barcelona, que per un conveni i un reial decret del 1999 foren traspassats en règim de concessió demanial del Ministeri de Defensa a la Generalitat de Catalunya Rep el nom en memòria del cirurgià Pere Virgili i Bellver Ocupa un total aproximat de 8600 m 2 Les seves funcions inclouen la prestació de serveis assistencials, d’investigació i docència, el suport a altres serveis assistencials i la gestió dels edificis i installacions de la parcella de l’antic Hospital Militar El 2009 s’hi inaugurà l’Hospital…

El poble de Prats és dividit en dos nuclis el de Capdevila, el més antic, i el del Barri El nucli de Capdevila estigué emmurallat i sembla que contenia el castell o força de la població, que vigilava el pas del coll de Saig, per on passa el camí de Bellver Un dels primers esments del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon I de Cerdanya donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, el qual confrontava per una part in villa Pratis La menció més antiga del castell sembla que es remunta a l’any 1233, amb motiu d’una concòrdia entre Nunó Sanç amb…