Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
olivarda
Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
panigroc
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d’alt, amb fulles bipinnatipartides, amb capítols de disc groc i de lígules blanques, i amb fruits en aqueni.
Creix per les vores dels camins i en terrenys incultes de la regió mediterrània
enciam boscà
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal , de la família de les compostes,de tija robusta d’uns 60 a 200 cm d’alçària, de fulles ovals o pinnatífides i de capítols de color groc pàl·lid reunits en una llarga panícula.
Creix en vores de camins i en llocs incultes i pedregosos de terra alta
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana
melcoratge
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, glabra o glabrescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles ovals i crenades, de flors femenines sèssils i de càpsules híspides.
Es fa en camps conreats o incultes, marges de camins, vores de cases, etc
malva major
Malva major
© Fototeca.cat
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les malvàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatilobulades i creuades i de flors purpúries o rosades.
Creix en ermots, vores de camins, proximitats de corrals, etc Té virtuts bèquiques i emollients
ortiga morta
Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
etusa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tija dreta, fistulosa, ramificada, alta de 20 a 80 cm, amb fulles tripinnatisectes i amb flors blanques en umbel·les.
Es fa als Pirineus, en camps, vores de camins i runes, boscs clars i prats
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània