Resultats de la cerca

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…

Presentació Sobre la introducció del cristianisme a la comarca de l’Alt Urgell no se sap res de cert, malgrat que no faltin llegendes que parlen de la predicació d’un deixeble de sant Jaume i de l’erecció d’un bisbat en temps apostòlics No és fins al començament del segle XI que apareix a la ciutat romano-visigòtica d’Orgia o Orgellia , edificada al lloc actual de Castellciutat, el primer bisbe conegut, Just, que subscriu les actes del II Concili de Toledo, de l’any 527, i les del concili de Lleida i de València, del 546 Desconeixem tanmateix quins eren els límits del territori assignat…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…

Situació Vista aèria del conjunt de l’església i les dependències monacals, amb les restes de la nau desapareguda, tot restaurat fa pocs anys ECSA - TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles és situat al marge dret del riu Valira, fora del nucli urbà d’Anserall, el qual és a uns 3 km de la Seu d’Urgell, per la carretera d’Andorra JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG733939 Història Uns orígens confusos L’origen de Sant Serni de Tavèrnoles és remot i desconegut Segons unes tradicions, difícils de comprovar, recollides per Esteve Albert i altres autors, al segle VI sant…

El pont del Diable de Martorell, d’origen romà, per on passava la Via Augusta Va ser reconstruït al final del segle XIII i, novament, després de la Guerra Civil Espanyola ECSA – JTodó Els camins i els ponts tenen, evidentment, una estreta relació No és concebible un pont sense un camí al qual facilita el pas, salvant rius i, de vegades, altres accidents naturals També les creus solen estar molt lligades als camins, perquè era costum d’erigir-ne prop seu, a les entrades de les poblacions i sagreres i en cims o accidents notables del terreny…