Resultats de la cerca

Les primeres notícies sobre aquest castell són del final del segle XIII El castell de Glorieta fou rentingut l’any 1298 pel comte de Foix i vescomte de Castellbò com a penyora de la quantitat prestada a Blanca de Bellera, comtessa del Pallars Sobirà, juntament amb els de Tírvia, Farrera, Biuse i Arestui Integrada dins del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, la cavalleria de Glorieta i Montesclado tenia 7 habitants l’any 1519 Pere Tragó descriu el lloc de Glorieta com a vila closa “El castell de Glorieta i el lloc amb algunes cases són fortalesa Hi ha altres…

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos…

Aquest castell, avui desaparegut, però antigament situat prop de Taús i Castells, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que en va donar la meitat a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Aquest castell i els de Saüquet, Taús i de Castells van ser motiu de lluita l’any 1194 entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarrascó i Bernat de Taus, amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es féu un acord pel qual Pere d’Orcau era autoritzat a tenir vuit homes en aquests castells i en concret es va deixar a Pere Miró el castell de Saüquedell Com…

Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò

Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbò, mort el 1226 La condemna fou feta, malgrat que Arnau s’havia reconciliat amb l’Església, possiblement a conseqüència de la insubordinació dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, feudataris, per Andorra, de la mitra d’Urgell

Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò…

Situació Interior de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - M Anglada Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops Mapa 34-10215 Situació 31TCG722978 Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops MAB Història Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la…

El poble de Meranges és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Seguint la tradició local, l’antic castell de Meranges estaria situat al cim de la “roca de Meranges”, més amunt del poble en direcció NE i a 1 600 m d’altitud Un petit sender que s’agafa al final del poble porta directament al cim de la roca on es veuen uns escassos carreus arrenglerats Tot i que el topònim del lloc apareix documentat des del segle X, sovint sota la forma Meranicus , el seu castell és mencionat per primer cop al Liber feudorum maior a la…

Fill d’ Ermengol VII Ajudat per Alfons I el Cast, aconseguí d’imposar la seva autoritat als Cabrera, vescomtes d’Àger 1190-95, i, amb el suport de Pere I de Catalunya-Aragó, de triomfar igualment de la coalició Castellbò-Foix, enemistats també amb els bisbes d’Urgell i fautors de l’heretgia albigesa, en la lluita que es prolongà des del 1198 fins al 1206 No pogué, però, impedir el casament de la vescomtessa Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el qual casament inicià la unió de les dues cases pirinenques