Resultats de la cerca

És autor de Carta del navegar pittoresco 1660 i de Ricche minere della pittura venezina 1674, on defensà la prepondèrancia del color sobre el dibuix en la pintura

Sobresurten, per llur decoració escultòrica, les dues de la catedral de Florència 1433-39, una de Lucca della Robbia i l’altra de Donatello Museo dell’Opera del Duomo

Defensà la tesi de la finalitat preventiva de la pena enfront de la seva funció retributiva Escriví Iuris criminalis elementa 1808 i Teoria delle leggi della sicurezza sociale 1831

Seguint el model de l' Accademia della Crusca , tutelà la llengua i la literatura alemanyes, publicà una gramàtica de JG Schottel i s’oposà als estrangerismes Desaparegué el 1680

Té indústria d’acers, tèxtil, maquinària i ciment Conserva diversos edificis notables del Renaixement, com el Palazzo Vitelli della Cannoniera, la catedral 1356, però amb l’interior renaixentista i el Palazzo Comunale

Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb acompanyament…

Destacà com a autor de L’arte de rimare —publicat el 1790 amb el títol Dell’origine della poesia rimata —, que deixà inacabat, on estudia els orígens de la poesia provençal i italiana

Són famoses les italianes, per llur riquesa artística així, la Loggia dei Lanzi o della Signoria, de Florència, obra del darrer estil gòtic, i la Loggia de San Damaso, al Vaticà, decorada per Rafael

Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric

Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària