Resultats de la cerca

Fundat el 1939, acollí bona part del jugadors de la Société Patrie Disputà la primera competició després de la Guerra Civil, el Torneig Pedro Conde, i el 1939 es proclamà subcampió de Catalunya i d’Espanya En destacaren els jugadors Fernando Font i Pere Carreras La temporada següent molts dels jugadors ingressaren a les files del FC Barcelona i baixà de categoria L’equip femení disputà la Copa President i el Campionat de Catalunya els anys 1941 i 1942 La temporada 1942-43 els dos equips jugaven a segona catalana El club desaparegué poc després

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

L’estiu del 1960 arribà al FC Barcelona, procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barça, jugant de central i de mig, disputà 155 partits i marcà 5 gols entre les temporades 1960-61 i 1964-65 Fou campió de Copa 1963 i jugà la final de Copa d’Europa 1961 que el Barça perdé a Berna També fou finalista de la Copa de Fires 1962 Acabà la carrera al Màlaga 1965-66 Jugà amb la selecció espanyola i disputà la Copa del Món de Xile 1962

Migcampista que jugà al Club Deportiu Comtal 1963-67, filial del Barça, disputà nou partits amistosos amb la primera plantilla de l'equip blaugrana Quan era membre d’aquest club debutà amb la selecció espanyola com a internacional aficionat en la fase de classificació dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 hi disputà tres partits La temporada 1965-66 milità a les files del Centre d’Esports Sabadell Futbol Club i posteriorment al Xerez Club Deportivo 1967-68, el Terrassa 1968-69, el Gramenet 1969-71 i el Gavà 1971-75

Treballà com a mecànic en diferents edicions del Ralli Dakar, en el Mundial de superbike, en el Campionat d’Europa i d’Espanya de velocitat, en les 24 Hores de Montmeló i en el Ralli dels Faraons L’any 1990, com a mecànic de l’equip Camper i amb el pilot Carles Mas, assoliren la segona posició al Dakar Disputà onze edicions del Dakar, sis com a mecànic i cinc pilotant un quad El 2005 disputà el Dakar amb el Quads& Bikes Team i Joan Puig de copilot

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

Organitzat per la Unió Ciclista Internacional, la modalitat de carretera celebrà la primera edició a Nuremberg Alemanya l’any 1927 Barcelona fou seu del campionat els dies 1 i 2 de setembre de 1973 En categoria femenina s’imposà la neerlandesa Nicole Van den Broeck La cursa masculina es disputà sobre un circuit de 14,5 km per la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut total de 248 km S’imposà l’italià Felice Gimondi, per davant del belga Freddy Maertens i l’espanyol Luis Ocaña Unes 100000 persones presenciaren la competició en directe El 1984 es disputà de nou, només en categoria masculina,…

Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1951 Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista 1952-54 i amb el filial, l’Espanya Industrial 1954-56, amb el qual ascendí a primera divisió 1955-56 Jugà al primer equip blaugrana 1956-66 fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Fou subcampió de la Copa d’Europa 1961 i de la Copa de Fires 1962 Amb la…

Organitzat per la Federació Internacional de Piragüisme i conegut també com Campionat del Món de canoe slalom, la primera edició tingué lloc a Ginebra el 1949 La Seu d’Urgell acollí l’edició del 1999, que es disputà a les installacions del Parc del Segre El programa de competició presentà proves d’eslàlom individual, tant masculines com femenines, en caiac K-1 i en canoa C-1, a més de la categoria masculina de canoa doble C-2 L’edició del 2009 també es disputà al Parc del Segre amb la participació de 150 palistes de més de 60 països

Format al Bosco Navas, a 15 anys debutà a divisió d’honor amb el Picadero de Barcelona, club amb el qual disputà cinc temporades Fitxà pel Calpisa d’Alacant 1974-81 i assolí quatre títols de Lliga consecutius 1975-78, quatre Copes del Rei i una Recopa d’Europa 1980 Finalitzà la carrera al BM Granollers 1981-84 Fou 108 vegades internacional amb la selección espa-nyola, amb la qual es proclamà campió del món B 1979 i disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 El 1986 dirigí el Club Handbol Sant Fost, però no acabà la temporada