Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
la Móra
Antic poble
Antic poble i castell (dit castell de Montmagastre o Momagastre) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), aturonat a 769 m alt, en un contrafort oriental de la serra de Sant Quiles, al SE de Peralta.
El castell fou conquerit als musulmans el 1083 pel comte Ermengol IV d’Urgell L’església de Sant Miquel fou donada el 1091 pel comte a la canònica de Solsona Actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Móra
el Mas de la Garriga
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), del Rosselló, conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc).
Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals Fou priorat del s XIII al s XV El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó
Estori ben Moše Parḥi
Literatura
Escriptor hebreu.
Exiliat de França el 1306, residí a Perpinyà, Barcelona —on traduí a l’hebreu una obra de medicina d’Ermengol Blai— i Mallorca Passà després a Palestina, on escriví el llibre Kaftor we-Peraḥ , el primer tractat de geognòsia i topografia d’aquell país
El comtat d’Urgell
Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
Santa Maria d’Albesa
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la…
Pedrís
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), a l’W del poble.
El 1194 l’antiga església parroquial Sant Pere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari
Sant Just de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Aquesta església és esmentada en un document del 1069, en el qual consta que Ermengol Bernat havia donat a Sant Just de Comabella una vinya Hom en desconeix l’emplaçament exacte o si en realitat es tracta de la mateixa església de Sant Esteve de Comabella
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita
.
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida
Sança d’Aragó
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del rei Ramir I, fou casada amb el comte Ermengol III, de qui fou la tercera muller El 1067, ja vídua, féu donació a Ramon Berenguer I de Barcelona del castell de Pilzà Ribagorça i de la tercera part del de Purroi, que havia heretat del marit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina