Resultats de la cerca

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals,…

D’estil molt personal, s’aproxima per la seva factura a l’obra de Jaume Cascalls i mestre Ramon Realitzà una imatge en cera de Pere el Cerimoniós 1357, contractà el 1364 un retaule per a Santa Coloma de Queralt, que no es conserva, i el 1368 començà el sepulcre de la família de Dalmau de Queralt, avui al convent mercedari de Bell-lloc, i que acabà Pere Aguilar

Estudià a Madrid, on es doctorà el 1955 Feu estades a Alemanya, però a partir del 1963 desenvolupà la seva carrera acadèmica i literària als Estats Units, primer a la Universitat de Colúmbia Nova York i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh i, finalment, de nou a la de Colúmbia des del 1986 Tot i que és autor d’alguns reculls de poemes Eco en el vacío , 1950 Sombra apasionada , 1951, el gruix de la seva obra el formen estudis i assaigs d’història de la literatura castellana i monografies sobre autors, generalment del segle XIX ençà Entre els títols més destacats es poden esmentar  El…

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el primer autor…

Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina…

Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa…

Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el…