Resultats de la cerca

Féu els estudis de medicina a Barcelona i després es doctorà a Madrid A partir del setembre del 1936 i com a comissari de sanitat de la Generalitat, promogué el decret de legalització de l’avortament desembre del 1936, i volgué instituir un Institut de Ciències Sexuals El 1937 dimití del càrrec de director general de sanitat i el mateix any fou nomenat sotssecretari de sanitat pel govern de la República El 1938 representà, a Ginebra, el govern espanyol en el Congrés Mundial de la Pau Collaborà en diverses revistes anarquistes i, especialment, fou el responsable del consultori mèdic d’"…

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914, Metodología del…

Al servei de Maria Antonieta i víctima de la Revolució, fou alhora clínic i anatomista, i ha estat considerat un dels fundadors de l’anatomia comparada, particularment pel seu llibre Système anatomique des quadrupèdes 1792

Graduat a l’École Polytechnique 1933 i a l’École des Mines 1934, posteriorment s’incorporà a l’exèrcit francès com a enginyer de mines i al comandament d’un batalló d’artilleria fins al 1940 Del 1943 al 1948 fou director de l’oficina d’estadístiques mineres, i el 1949 obtingué el títol d’enginyer doctor a la Facultat de Ciències de París Entre altres càrrecs científics i docents, fou professor d’economia de l’École des Mines 1944-88 i de l’Institut d’Estadística de la Universitat de París 1947-68, director del Centre National de la Recherche Scientifique 1954-80, i director del seminari d’…

Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona 1946, fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya 1948, membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona 1951 i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales —AVEPA— 1961 Destacà en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca desenvolupada al Mercat Central del Peix de Barcelona 1951-78 Fou cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-73 El 1978 fou nomenat director adjunt de la…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…

Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913

Format a Màlaga i a Madrid, s’ha establert a Barcelona, on ha estat professor a Llotja Fa una pintura realista, de factura hàbil i vibrant, centrada preferentment en el tema femení S'ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant, respectuós amb les convencions del gènere

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III