Resultats de la cerca

President de la Federació Catalana de Futbol entre el 23 de setembre de 1913 i el febrer del 1914, durant el seu mandat començà de forma oficial el Campionat Regional de Catalunya com a pas previ al Campionat d’Espanya També fou directiu del FC Barcelona des del juliol del 1927, i soci de mèrit i president, durant molts anys, de la Mútua del FC Barcelona

S’inicià al futbol sala provinent del futbol Formà part de la selecció catalana de futbol sala i el 2004 aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS, any que també rebé el premi ARC Posteriorment tornà al futbol, a les files de la UE Estartit, el FC Les Preses, el Peralada CF i el Bàscara FC

Començà a jugar als anys cinquanta al FC Barcelona, equip en el qual ocupà la posició de central Més endavant també jugà a l’equip de la Maquinista Amb el FC Barcelona fou en tres ocasions campió de Copa 1955, 1956, 1965 Fou nomenat president de la Federació Catalana de Rugbi el 1974, rellevant Lluís Sentís Fou tres cops internacional amb la selecció espanyola

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos

Jugà al FC Barcelona la temporada 1928-29 procedent del FC Gràcia Migcampista, disputà 23 partits i es proclamà campió de Lliga Després, jugà dues temporades 1929-31 al CE Europa, amb el qual disputà 25 partits a primera divisió i marcà un gol Acabà la seva carrera al Júpiter 1931-32 Fou internacional per Espanya en una ocasió 1930 Formà part de la selecció catalana en diverses ocasions

Desenvolupà una llarga trajectòria amb el FC Espanya 1909-18, amb el qual guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1913, 1914, 1917 i una Copa dels Pirineus Orientals 1914 També disputà la final de Copa 1914 Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 i el FC Internacional 1919-22 Disputà molts partits amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916, 1917

Es formà al planter del FC Barcelona, igual que els seus germans Genís i Roger Jugà amb el Barcelona B les temporades 1991-92 i 1992-93 En aquesta darrera debutà amb el primer equip del Barça, on actuà fins a la temporada 1998-99, amb una cessió a l’Albacete 1994-95 Actuava de centrecampista i, de vegades, de davanter centre Disputà 153 partits i marcà 50 gols Guanyà quatre Lligues 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Espanya 1996 i una Copa Generalitat 1993 Després jugà al València una temporada 1999…

Conegut com Xavi Llorens , al principi de la dècada de 1980 formà part del Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment formà part del FC Barcelona, on fou jugador fins el 1989 i entrenador durant la temporada 1989-90 Guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Formà part de la selecció catalana, en ocasions fent de jugador i entrenador La temporada 1990-91 dirigí l’Indústries García Més endavant tornà al FC Barcelona i es dedicà a la formació del futbol base del club Des de la temporada 2006-07 entrena l’equip sènior de futbol…

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó

Fou un dels pioners del futbol català Formant part de la colònia anglesa, jugà contra el FC Barcelona en el primer partit de la història del club blaugrana, el 1899 Tot seguit ingressà al Barça i hi actuà fins la temporada 1905-06 Disputà 36 partits i marcà 8 gols Guanyà una Copa Macaya, una Copa Barcelona i un Campionat de Catalunya Fou el primer jugador barcelonista expulsat en un partit, en un matx contra el FC Escocès 1900