Resultats de la cerca

De notable formació matemàtica i humanística, ingressà el 1821 a la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor de diversos treballs sobre matemàtiques comercials, enginyeria industrial i agronomia, que són conservats manuscrits a l’arxiu de l’esmentada institució La crisi de la indústria sedera valenciana dels anys 1826-29 fou el motiu immediat de la seva obra principal Memorias sobre los medios más fáciles y realizables de emplear y mantener a un tiempo a los individuos del arte de la seda en Valencia 1826 Escriví, a més, la comèdia La criada fiel y la esposa prudente, o la…

La seva obra és d’escola neoclàssica Neró ordena la mort de Sèneca , baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid

Publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes 1594, obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la Universitat de València perquè considerava que feien sagnies abusives

Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas

Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82

Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937

Jeroni, entre els anys 1760 i 1779 residia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, d’on fou dues vegades prior Fou definidor i cronista general de l’orde Escriví unes Memorias venerables sobre les personalitats més destacades de l’orde

Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fundà vers el 1910, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés, l’Acadèmia Musical Gironina Fou considerat un dels millors flautistes catalans de l’època Dirigí el cor masculí La Regional, de gran qualitat musical

Doctor en teologia Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unes Breves rethoricae institutiones 1621 i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608

Amb el seu fill Antoni féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau