Resultats de la cerca

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres destaquen Primeira…

Format com a intèrpret de bugle i violoncel, a vint anys inicià la composició d’obres de caràcter lleuger interpretades en els cercles aristocràtics Compositor nacionalista, en el catàleg de les seves obres cal destacar Quartet per a cordes núm 1 1922 i la Simfonia núm 1 , aquesta darrera considerada com la primera simfonia composta a la República Dominicana Immers en una estètica romàntica, la música folklòrica dominicana l’influí intensament La seva obra inclou els gèneres orquestral, pianístic, cambrístic i per a banda

Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i després en altres…

Des de molt jove exercí el càrrec de mestre de capella a la catedral de Plasència Probablement estudià a Madrid amb Nicolas Dupont, en un motet del qual està basada la seva Missa ’Ego flos campi' Del 1601 al 1617 serví com a mestre de capella en el ric i influent convent dels carmelitans calçats a Madrid El 1617 fou nomenat mestre de capella a la catedral de Sevilla Santiago fou el primer compositor que portà castrats a aquesta ciutat andalusa El 1635 viatjà a Lisboa, on romangué durant cinc anys Compongué una gran quantitat de música sacra entre misses, motets, salms,…

Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys exercí un…

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i anterior als…

El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el càrrec de tresorer…

Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i José de Torres…

És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical és…

Format amb el seu pare i amb Juan Alfonso García, posteriorment estudià a les ciutats de Granada, Madrid i Palma Ben aviat destacà com a organista i pianista, i el 1970 obtingué el Premio de Composición Manuel de Falla Compromès fermament amb la innovació musical, en la seva trajectòria, durant la dècada dels vuitanta, sobresurt l’ús d’una tècnica musical sorgida de la teoria de les fractals, un procediment que li permeté desenvolupar la seva concepció de la construcció sonora Del conjunt de la seva obra destaca la sèrie Zayin , composta entre el 1983 i el 1997 a instàncies de l’Ardditti…