Resultats de la cerca

Ensenyà retòrica i poètica a Heidelberg, i d’antuvi fou partidari de la reforma luterana, bé que aviat li negà el suport Entre les seves obres cal esmentar Isidoneus , Wegweiser für die deutsche Jugend ‘Guia per a la joventut alemanya’, 1497, Adolescentia 1500 i Epitome rerum germanicarum usque ad nostra tempora 1505

Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…

N'hi ha de tres tipus constructius en microstrip , guia d’ones i bobina híbrida Serveixen, en els sistemes de comunicacions, per a fer el monitoratge de la potència de sortida dels transmissors i, en instruments com ara els analitzadors de xarxes, per a mesurar els paràmetres de dispersió S i les pèrdues de retorn dels dispositius

Pujà al podi en diverses ocasions, tant del Campionat de Catalunya com del d’Espanya, en les especialitats d’estil lliure, extrem i descens Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 2010 i el Campionat del Món 2011 d’estil lliure Monitor d’esquí alpí i piragüisme, treballà com a guia de riu al Pallars Sobirà

D’origen humil —el seu pare era espardenyer—, estudià a Barcelona Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí 1843-45, i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques Escriví una Guía del industrial 1858 i un Manual de mecánica aplicada 1872, quatre edicions

Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa

En entrar a l’orde caputxí prengué el nom d’Hilari d’Arenys de Mar Publicà, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua 1924, La vall de Núria 1929, Del camp i de la terra 1952, Santa Clara d’Assisi 1956, La vida i el sol 1959, Guia de la Vall Sagrada de Núria 1963, etc

Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites