Resultats de la cerca

En morir, sense fills, revertí a la corona, i fou concedit de nou, el 1385, a João morí sense fills Fou atorgat encara una altra vegada, el 1386, a l’infant Ferran de Castella Ferran I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu fill l’infant Joan Joan II, el qual el posseí fins el 1422, que li fou confiscat per Joan II de Castella, el qual el concedí el 1435 a Juan Alonso Pimentel i Enríquez Passà als Téllez-Girón i als Queipo de Llano

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220 L’…

Fill de Sanç III i de Blanca de Navarra Assumí el poder als 14 anys, després d’una minoritat pertorbada per la guerra entre els Castro i els Lara Durant uns setze anys mantingué excellents relacions amb Alfons I de Catalunya, amb el qual concertà nombrosos tractats, entre els quals destaca el de tractat de Cazola 1179 sobre delimitació de les respectives zones de reconquesta el rei català intervingué en les lluites d’Alfons VIII contra Sanç VI de Navarra i en la conquesta de Conca 1177 Després s’inicià un distanciament d’Alfons I, que arribà a signar el pacte d’Osca 1191 dirigit…

Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson  Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fallen Idol 1948, de Carol Reed  Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret  Marguerite…

Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces…

Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los…

Estudià dret civil i exercí l’advocacia en un bufet de Barcelona fins que, amb la seva primera novella, La catedral del mar 2006, es convertí en un dels principals fenòmens de la literatura popular de la primera dècada del segle XXI, amb dos milions de còpies venudes només a Espanya i un èxit similar a Polònia, Itàlia, Alemanya i altres països europeus Ambientat a la Barcelona del segle XIV, durant la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, aquest debut li valgué, a més, guardons com l’Euskadi de Plata, el Premio Qué Leer de los Lectores, el Fundación José Manuel Lara…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor,…