Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Fluvià
Edifici de Fluvià a Guissona (Segarra)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Guissona (s. egarra), a la plana, al NE de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià
, afluent del Sió.
Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé…
la Llàcua
Caseria
Caseria del municipi de Morella (Ports), a 1 069 m alt., al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria
Salvassòria
Despoblat
Despoblat del municipi de Morella (Ports), situat a la capçalera de la rambla de Cervera (dita aquí barranc de Salvassòria).
Subsisteix la seva antiga església parroquial de Santa Llúcia Actualment pertany a la dena de la Llècua
Montfalcó el Gros
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), vora el límit amb la Segarra, a l’W del terme.
La seva església Santa Llúcia depèn de la parròquia de Veciana Conserva les restes d’una torre medieval
Tonyà
Poble
Poble disseminat del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), a l’E del terme.
L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana
serra de Sobremunt
serra de Sobremunt El gorg Negre, a la caseria de Sorreig
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa d’Osona, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sant Martí de Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreig.
Al seu cim culminant 950 m alt hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà 855 m alt
Alcifró
Filosofia
Sofista grec.
Polemitzà amb Epicuri és recordat, sobretot, per haver escrit amb estil sovint humorístic unes suposades cartes de camperols, cortesanes, etc El seu estil és influït per Llucià de Samosata
Sos
Poble
Poble del municipi de Sessué (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al SE del cap del municipi.
De la seva església parroquial Sant Andreu depèn la capella de Santa Llúcia A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué
Joan Baptista Cendrós i Carbonell
Economia
Política
Empresari, polític, mecenes i activista cultural.
Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans i fou cofundador d’ Òmnium Cultural 1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia i de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1980 Tingué una participació destacada en el…
Sant Jordi de Fluvià (Guissona)
Art romànic
El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de Sant Jordi de…