Resultats de la cerca

La societat es desenvolupà extraordinàriament després de la Primera Guerra Mundial, sobretot quan representà una part dels béns alemanys confiscats a Lorena i a Luxemburg El 1966 era la 149a empresa mundial El 2001 arribà a un acord per a fusionar-se amb la francesa Ulsinor i l’espanyola Aceralia i crear Arcelor , posteriorment integrada a ArcelorMittal

Era filla de Lotari II de Lorena Casada amb Adalbert II, marquès de Toscana, emprengué, a la mort d’aquest, una activitat decisiva per als esdeveniments polítics d’Itàlia Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, l’empresonà Alliberada, però, aviat, lluità contra Berenguer, la qual cosa permeté al seu fill Guiu d’obtenir el regne d’Itàlia 924

General francès, es distingí durant la guerra dels Set Anys i durant la guerra d’independència nord-americana Diputat als Estats Generals per Lorena 1789, s’uní a la Revolució Manà l’exèrcit del Rin i ocupà Espira, Magúncia i Frankfurt, però fou vençut a Hochheim 1793 Acusat de traïció a causa de la pèrdua de Magúncia, fou condemnat a mort

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882

Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V

Fill natural d’Alfons el Magnànim, fou legitimat per aquest el 1440, i fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general el 1443, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda del príncep de Tàrent, Isabel Chiaramonte Amb tot, en morir Alfons el Magnànim 1458, el papa Calixt III es negà a reconèixer-lo, puix que considerava que el regne era de la Santa Seu, i el duc de Lorena, Joan d’Anjou, reivindicà, d’acord amb una part de la noblesa, la corona napolitana Tanmateix, Ferran fou…

Obrí les portes el 1993 prenent el nom dels fundadors, els germans Javier, que feu de professor, i Luis Argudo, que n’assumí la direcció Situada al barri de la Prosperitat, entre les seves activitats destacaren les classes de tècnica i competició de taekwondo i les de defensa personal Formà a taekwondistes com Elena Gómez, Emilio de Toro, Gemma Sardina, Alejandro Juárez, Lorena Morales, Albert Bernal, Sergio Zares o Anna Anguita

Tenint en compte el seu traçat, pot ser d’accents, com per exemple la notació hispana, o de punts, com l’aquitana Hi ha notacions els neumes de les quals són disjunts, com en el cas de la paleofranca i la lorena, i d’altres en què els neumes són conjunts, com en la de Sankt Gallen, en la francesa i en la primitiva catalana notació catalana Entre les notacions de l’Europa central la més important és la de Sankt Gallen, sorgida al monestir del mateix nom i que és una de les més antigues s’estengué per Suïssa, el nord d’Itàlia i l’est de França, i influí en el desenvolupament de…

A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre austríacs i russos…

El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració