Resultats de la cerca

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via…

Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia…

Evolucionà des de la seva actuació en films neorealistes Riso amaro , 1948 fins a la interpretació de personatges sovint sofisticats Le streghe , 1967 Morte a Venezia , 1971 Al llarg de la seva carrera interpretà personatges d’una gran intensitat dramàtica L’oro di Napoli , 1954 Jovanka e le altre , 1959 Il processo di Verona , 1962 i fou dirigida per diversos realitzadors importants, des de De Santis, De Sica i Camerini Ulisse , 1953 a Pasolini Teorema , 1968 Prosseguí la seva collaboració amb Visconti Ludwig , 1972 Gruppo di famiglia in un interno , 1974 i Pasolini Il…

Filla de Brigitte Sirny i Ludwig Koch, fou segrestada el 2 de març de 1988 a Viena Captiva durant més de vuit anys, el 23 d’agost de 2006 aconseguí fugir aprofitant un descuit del seu segrestador, Wolfgang Priklopil, un enginyer electrònic vint-i-sis anys més gran que ella que se suïcidà en conèixer la fugida Durant el captiveri, visqué confinada en un forat de 2,5 m de profunditat i 6 m 2  de superfície situat al soterrani de la casa del raptor És autora de 3096 Tage ‘3096 Dies’, 2010, en què relata la seva experiència del segrest Després d’una breu experiència com a conductora…

A tretze anys formà el seu primer grup de rock El 2001, com a vocalista del grup Holland Park, publicà els discs Welcome to Holland Park 2002 i Things Were Easier When we Played Music 2004 Aquest any abandonà el grup i enregistrà 7 Songs for a Sleepless Night seguit d’ Esgarrapada 2006, Si els dits fossin xilòfons 2007,  Eufòria 5 - Esperança 0 2009, pel qual rebé el premi Enderrock al millor disc pop-rock de l’any, Fins que la mort ens separi 2011,  Sacrifiqueu la princesa 2014, 7 songs for an endless night 2016,  Carn, os i tot inclòs 2017,  Cançons robades 2018,  Desig imbècil 2019 i …

Format a la Royal Academy of Dramatic Arts de Londres, acabada la guerra es dedicà al cinema i adquirí una notable popularitat amb Brief Encounter 1945 També fou dirigit per Carol Reed a The Way Ahead 1944, The Third Man 1949 i An Outcast of the Island 1951 Installat a Hollywood, actuà a Around the World in 80 Days 1956 o The Roots of Heaven 1957, sense renunciar, però, a les seves arrels britàniques, paleses a Sons and Lovers 1960, Mutiny on the Bounty 1961, The Charge of the Light Brigade 1968, The Battle of Britain 1969, Conduct Unbecoming 1975, etc També dugué a terme una actuació…

Es destacà primerament per les edicions populars —obres de Zane Grey i JO Curwood i de novella rosa Pérez i Pérez, Aguilar Catena, Luisa María Linares—, per la qualitat dels llibres infantils grans traductors i illustradors i per les biografies d’E Ludwig, S Zweig, A Munthe, H Belloc, etc A la postguerra publicà best-sellers en les colleccions de muntanyisme John Hunt i de viatges Thor Heyerdahl i sèries d’art, diccionaris, llibres de butxaca Z , etc En català ha publicat les versions dels contes de Grimm, de Riba, i d’Andersen, de Carner, i els àlbums Tintín , d’Hergé Tenia les…

Aprengué les primeres nocions de música amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi extraordinari Es perfeccionà als Estats Units amb Ivan Galamian, Max Rostal i Joseph Szigeti L’any 1962 debutà a la capital britànica amb l’Orquestra Simfònica de la BBC de Londres  Actuà sovint en recitals amb William Glock i Christian Ivaldi, però preferia el repertori de violí sol Participant assídua en els festivals de música d’Holanda, Lucerna i Zuric, feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a violí de Sergej Prokof’…

Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país 1965 Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M Ravel L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de WA Mozart,…

Inicià els seus estudis musicals a Viena, i el 1950 debutà a l’Òpera d’aquesta ciutat en papers secundaris Tres anys més tard interpretà el Masetto del Don Giovanni mozartià, i posteriorment actuà amb gran èxit a Salzburg, el Metropolitan de Nova York i el Royal Festival Hall de Londres Entre el 1954 i el 1971 estigué casat amb Christa Ludwig, amb qui enregistrà nombroses òperes de la mà de mestres com H von Karajan, K Böhm o I Kertész De veu i formació molt completa, abordà el repertori barroc passions de Bach i clàssic òperes de Mozart, a més del romàntic Beethoven,…